Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica. Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics. Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges. El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent. En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus, carmen, planctus, hymnus o prosa. En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al desenvolupament de la poètica trobadoresca.
Música