Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons. Acostuma a estar situada al baix (vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg, BWV 988, de J.S. Bach) i a tenir una funció de sosteniment harmònic. Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus (com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical, BWV 1079, de Bach) o d'ostinato (Cànon i giga en re M, de J. Pachelbel).
f
Música