Vicent Ballester i Aparicio

(València, 1887 — València, 1927)

Baríton valencià.

S’inicià en el món de l’espectacle a València. A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant. Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke. El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla. A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu. D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera House i al Metropolitan de Nova York, al Curran Theatre de San Francisco, al Teatro Colón de Buenos Aires o al Teatre Nacional de l’Havana. Cantà amb els intèrprets més prestigiosos del moment, com ara Hipòlit Lázaro (Rigoletto, 1917; La favorita, 1917), Maria Barrientos (Lucia di Lammermoor, 1921), Miguel Fleta (Rigoletto, 1922, 1925; IPagliacci, 1922; Aïda, 1922; Tosca, 1922), Lucrecia Bori (La Bohême, 1924; El secreto de Susanna, 1924) i Graziella Pareto (Rigoletto, 1922, 1923; El barber de Sevilla, 1922, 1923, 1924; Lucia di Lammermoor, 1922; L’elisir d’amore, 1924). Els seus enregistraments inclouen àries de sarsuela, òperes espanyoles, operetes i cançons.