A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella. El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició. A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor. El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem. És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas, Missa en re m, Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors. Deixà a Jeusalem un miserere i un himne que s’interpretaven durant els pelegrinatges d’espanyols.