La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat. El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí. B. Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis. Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "...entre els músics de major fama del seu temps, com també molt notable en les lletres".