La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B. Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre. El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente. Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna". En 1724-25 tingué cura dels nens cantors. De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo..., col·lecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la manera de D. Scarlatti, i també una gran quantitat d’obres per a orgue. Aquest repertori de tecla, guardat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, ha estat estudiat i publicat en part per Joaquim Nin i Josep Climent. Així mateix se n’han conservat algunes obres vocals litúrgiques a la seu de València.