Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols. Compongué, també, algunes sarsueles. En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre (1910) i El lobo ciego (1917). Amb la Sinfonía sobre temas vascos (1922) inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical. Compongué també obres de repertori religiós, com l’oratori San Francisco. Durant anys fou crític musical en "El Debate".