Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R. Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A. Delgado Pardo i P. Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas (1910). El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país. Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas. Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial. També investigà la lletra, la música i els autors de l’himne nacional. La seva obra rebé la influència de l’impressionisme i del folklore veneçolà. En el seu catàleg destaquen Quartet de cordes (1913) i composicions de música sacra com Misa Breve, Réquiem a la Memoria del Libertador Bolívar, salms litúrgics i motets. Al seu país és considerat un dels creadors de les tendències musicals més modernes.