Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756. El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort. Hi excel·lí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella. La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano... según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo (1789), que aparegué publicat en 1799-1800. Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a Espanya: conté unes 1000 planes de música que inclouen les parts de vespres, completes i el propi i l’ordinari de la missa.