Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma. Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important col·lecció. L’any 1804 anà novament a Itàlia. Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori (Parma, 1798). El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo stromento di prima necessità. També s’interessà per altres disciplines i arribà a publicar un tractat de quironomia.