Alumne d’E. Hlobil, i posteriorment de J. Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga (1948-52), treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga (1953-72). Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu. Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor. El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M. Reger i P. Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el Concert per a violí i orquestra (1960). La seva música mostra un encès lirisme i una netedat orquestral de gran efectisme, cosa que es palesa en el Concert per a orquestra (1965-66), en les simfonies, sobretot la Simfonia núm. 3 (1970-71) o en Tristium, fantasia concertant per a viola i orquestra de corda (1981). Escriví concerts per a instruments molt diversos, però també destaca la seva obra de cambra, sobretot els quartets núm. 2 (1962) i núm. 3 (1977), al costat de nombrosa música per a piano. Era casat amb la clavicembalista txeca Zuzana Růžičková.