Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L. Janácek (1905-08) i privadament, a Praga, amb J. Novák (1913-14). Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno (1919-52) i a l’Acadèmia de Música de la ciutat (1947-60), de la qual fou nomenat catedràtic el 1957. De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor. Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional. Tingué com a deixebles, entre d’altres, M. Sokola, V. Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák. Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs. És autor de la cantata Námornik Mikuláš ('Mikuláš el mariner', 1928-29) i de diverses obres orquestrals, entre les quals Partita (1935) i Simfonietta Pastoral (1951). Sobretot excel·lí, però, en la música de cambra, amb peces com Z intimních chvil ('Moments íntims', 1917), Quatre impromptus (1940) i Serenata (1945), per a nou instruments.