Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos. En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada (nio) -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síl·labes sense sentit anomenada lilolela. La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí (monòdica i amb acompanyament instumental), la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal. Tot i que les villotte desaparegueren entorn del 1550, el terme continuà utilitzant-se, generalment al nord d’Itàlia, per a referir-se a les villanelle venecianes i padovanes.
Música