vina

f
Música

Vina

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de corda propi de la música clàssica índia.

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern. Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud. La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem. Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador. Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l’espatlla esquerra, i posa l’altra damunt el genoll dret, per sota del braç. La vina del sud, més semblant a un llaüt de mànec llarg, té una caixa de ressonància hemisfèrica i una petita carbassa darrere el mànec, prop del claviller. L’instrumentista toca assegut a terra, on fa reposar la part inferior de l’instrument. Per la part superior del claviller, la vina sovint està ornamentada en forma de cap d’animal: ocell, drac, etc.