Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919. Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament. Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb (1949-68). Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria. A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció. El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per passar a dirigir, fins el 1951, l’Institut d’Art Popular de Zagreb. A més de les tasques de recopilació, aportà noves solucions als problemes de classificació i transcripció dels materials etnomusicològics. Tant per la tasca investigadora com per l’activitat docent a l’Acadèmia de Música de Zagreb (1949-68) exercí una notable influència en l’etnomusicologia croata. D’altra banda, compongué també nombroses obres musicals, sobretot arranjaments corals de cançons tradicionals.