En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec. El terme deriva de l’italià violone. Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins. En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba. A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón, com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones..., de Diego Ortiz (1553). Molt aviat passà a denominar els instruments greus de la família, en especial el més greu, el contrabaix. Per extensió, el nom s’aplicà als primers contrabaixos de la família del violí, dels quals deriva el contrabaix actual. Ocasionalment, durant el segle XVII les veus violó i violí foren sinònimes. Cada cop més sovint, però, a mesura que avançava el segle, el terme violó quedà restringit als membres greus de la família del violí, mentre que violí s’aplicà especialment als membres de tessitura aguda. Al segle XVIII, sobretot a Itàlia i a Espanya, significà també violoncel.
m
Música
Violó
© Fototeca.cat/ Idear