En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior. La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior. En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics. Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no.
f
Música