Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb C.A. Bossi i I. Pizzetti. El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma. Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència. Fou professor als conservatoris de Venècia (1933-40) i de Roma (1940-73), director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana (1944-46) i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959. Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme. Escriví el tractat La tecnica dell’orchestra moderna (1950), juntament amb A. Casella.