Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació. Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata. El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París. El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives. També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma. Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U. Giordano— i del bel canto —V. Bellini, G. Donizetti i G. Rossini—. També cantà repertori operístic del segle XX amb obres de Poulenc i Menotti. Un cop retirada dels escenaris (1983), es dedicà a la docència als Estats Units. Actuà sovint a Barcelona i el 2001 participà com a jurat en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.