Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín. Entre els seus mestres cal destacar J. Wolf, H. Kretzschmar i K. Stumpf. Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs. També fou crític i director d’orquestra. Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín. Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca: l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma sonata clàssica. També destaca el seu estudi sobre L. Janácek, del qual publicà el primer volum de la biografia (1939).