Estudià al Conservatori de Praga (1940-46) amb K. Janácek (composició) i B. Voldan (violí) i, tot seguit, fins el 1950, amb P. Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes. També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles. Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs. L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie ('Simfonia vocal', amb textos de F. Kafka, F. Dostojevskij i C. Pavese; rev. 1963), obra d’un dramatisme colpidor. Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona (1957). També escriví concerts: un per a violí (1950), un per a piano (1952) i un per a violoncel (1979). Cal destacar, a més, la Sinfonia da requiem (1972), al costat dels seus quartets, d’una densa emotivitat, com també la seva Sonata per a piano (1980). La seva música expressa una profunda reflexió sobre l’ésser humà.