Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació. Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals. Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus. Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini. En copià bona part de la col·lecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge: L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome (1854). A partir del 1856 fou ajudant del director de la Biblioteca Pública de Sant Petersburg, de la qual, des del 1872, fou cap del departament d’art. Home de cultura vasta i forta personalitat, arribà a tenir un gran influx en la vida cultural russa. Fou amic de músics com N. Rimskij-Korsakov, M. Musorgskij, A. Borodin, M.A. Balakirev o P.I. Cajkovskij, els quals aconsellà en alguna ocasió. Escriví biografies de Musorgskij (1881) i Borodin (1889), així com un assaig sobre la música russa del seu temps titulat La nostra música durant els darrers vint-i-cinc anys (1883).