walking bass
*

Música

En jazz, línia tocada en pizzicato pel contrabaix en valors iguals consecutius (generalment negres).

Les notes normalment es mouen per graus conjunts o en patrons intervàl·lics no necessàriament restringits a les notes principals de l’harmonia. Aquesta manera de tocar sorgí quan els patrons de stride piano començaren a entrar en desús. El seu primer desenvolupador fou Walter Page durant el període comprès entre el final dels anys vint del segle XX i el principi dels trenta. Esdevingué, i és, el sistema bàsic d’acompanyament del contrabaix en el jazz. En l’estil de bugui-bugui per a piano, és un patró repetit de mà esquerra en octaves.