Vida
No es coneix gairebé res sobre la seva vida. Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466. Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona. Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra. Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment: A. Agricola, J. Des Prés i J. Obrecht. John Hothby el mencionà com un dels més importants compositors en la seva obra Dialogus in arte musica, publicada a Lucca, Toscana, a la darreria de la dècada del 1470. Compongué sobretot música religiosa. Se’n conserven tres cicles de missa sobre cantus firmus, alguns motets i diverses chansons. La seva producció és un exemple de l’estil anglès de la generació de compositors posterior a John Dunstable.
Obra
Música vocal religiosa
3 misses (Flos regalis, 4 v.; Nobilis et pulchra, 3 v.; Summe Trinitati, 3 v.), 1 kírie, 5 motets (Ave regina celorum mater Regis angelorum, 3 v., amb 3 versions de diferents compositors, 4v.; O florens rosa, 3 v.; Salve virgo mater pya, 3 v.; Sospitati dedit, 3 v.; Trinitatis dies, 3 v.)
Música vocal profana
Alas, alas, alas is my chief song, balada a 3 v.; Myn hertis lust, balada a 3 v., també atribuïda a Bedingham; So ys emprentid, balada a 3 v., també atribuïda a Bedingham; Tout a par moy, rondeau a 4 v., també atribuït a Binchois