Fou deixeble d’A. Schönberg a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, i debutà amb l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, formació que dirigí entre el 1925 i el 1931. Expulsat d’Alemanya pel règim de Hitler, el 1933 es refugià a Anglaterra, on adoptà la nova nacionalitat. Des d’aquest moment utilitzà el nom de Georges Walter, fins el 1948, any en què tornà a fer servir el seu nom autèntic. Entre el 1933 i el 1939 fou director musical de la Columbia Grammophon Company, per a la qual realitzà enregistraments fonogràfics amb diverses orquestres, especialment la de la BBC. Del 1943 al 1960 fou professor del Morley College de Londres, activitat que compaginà amb la direcció d’orquestres com la BBC Theatre Orchestra (1946-49). Dirigí obres de compositors contemporanis com ara B. Britten, de qui el 1943 estrenà la Serenade, opus 31. Destacat difusor de l’obra escènica de C. Monteverdi, compongué diverses obres orquestrals i l’òpera Malpopita