Estudià musicologia amb R. Lach, G. Adler i E. Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena. El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín. Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment. La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R. Lach. Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic, que considerà important per a escoltar i entendre la música.