Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald (1939-41) i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín (1946-58). Col·laborà en les publicacions "Die Musikforschung" (coeditor, 1948-61) i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" (editor, 1956-66). Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied ('El primer lied alemany', 1927-28) -el primer gran estudi sobre la cançó monofònica i polifònica alemanya del segle XVII-, en la figura de J.S. Bach (Der Kapellmeister Bach, ’El mestre de capella Bach', 1950), que contribuí a donar impuls a la recerca sobre aquest compositor, i finalment, en el Classicisme vienès.