Vida
La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música. Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H. Kretzschmar. El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930. La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics. Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions corals. Són especialment notables les peces del cicle de cançons per a veu i piano Svenks lyrik ('Cançons sueques') i l’obra per a piano Frösöblomster ('Flors de Frösö'). La seva òpera Arnljot (1910), de trets wagnerians, ha estat considerada la màxima representant de l’òpera nacional sueca. Escriví també cinc simfonies, de les quals només la tercera gaudí d’un cert èxit. Es tracta d’una obra de llenguatge postromàntic i inserida de ple en el corrent nacionalista. Durant tota la seva vida, Peterson-Berger romangué, com a compositor, a l’ombra dels seus contemporanis Hugo Alfvén i Wilhelm Stenhammar. A partir del 1930 es retirà en una residència que posseïa a l’illa de Frösö, al nord de Suècia.
Obra
Òpera
Ran (1899-1900); Lyckan (1903); Arnljot (1910); Domedagsprofeterna ('Els profetes del dia del judici', 1912-17); Adils och Elisiv (1921-24)
Orquestra
Majkarnaval i Stockholm, obert. ('Carnaval de maig a Estocolm', 1893); 5 simfonies (1903-33); Romans, vl., pno., orq. (1915); Earina, suite (1917); Italiana, suite (1922); Ur Frösöblomster, suite ('Les flors de Frösö', 1934); Törnrosasagan (suite, ’El conte de la bella dorment', de Lyckan, ’La felicitat', 1934)
Altres obres instrumentals
Bolero,Cantilena, vl., pno. (1888); Preludium, 2 vl. (1889); Berceuse, vlc., pno. (1891); Suite, vl., pno., op. 15 (1896); més de 100 peces per a piano (entre les quals: Valse burlesque, 1886; Fyra danspoem, ’El poema del foc', 1900; Färdminnene, ’Records de viatge', 1908; Anakreontika, 2 quadrilles, 1922, 1935)
Música vocal
Sveagaldrar, cantata dramàtica (1897); Svensk medborgarsång, cor ('Himne dels ciutandans suecs', 1934); més de 100 cançons amb acomp. orquestral, 40 obres per a cor sol, 30 obres per a cor masc.