Provinent d’una família calvinista, aprengué els rudiments de la música amb el seu pare. La seva delicada salut -patia bronquitis asmàtica-, li impedí d’assistir a l’escola durant la seva infantesa i fou educat a casa. Deixeble de D. Wagenaar a Utrecht entre el 1911 i el 1916, posteriorment fou professor del Conservatori d’Amsterdam (1918-30) i del Conservatori de Rotterdam (1930-47), centre aquest darrer on deixà la seva empremta en compositors més joves, com ara R. Escher, P. Ketting o Th.P. Van Baaren. Influït en les primeres obres per la música postromàntica i per l’impressionisme francès, posteriorment evolucionà cap a la politonalitat i la polirítmia. Del catàleg de la seva obra sobresurten l’òpera Halewijn (1933), tres simfonies, algunes obres concertants i diverses peces de música de cambra. També és destacable la seva tasca com a crític musical, que exercí des del diari "De Muziek". És considerat el compositor holandès més important de la primera meitat del segle XX.