Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena (1934), fou deixeble de R. Lach, A. Orel i R. Haas. Rebé lliçons de teoria i composició d’A. Berg (1927-35) i A. Webern (1936-38). Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres. El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric (1959-70), institució de la qual esdevingué professor honorari (1958) i professor titular (1967). Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th. Adorno, E. Stein i altres- que tingueren contacte personal amb els compositors de la Segona Escola Vienesa i els donaren suport. Destaquen les monografies que feu sobre A. Berg i A. Schönberg, llibres considerats fonamentals per a l’estudi dels dos compositors.