Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899. Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford. Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music (RCM). El 1933 fou nomenat organista de la St. George’s Chapel de Windsor. Rebé el títol de cavaller el 1954. Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor. Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà dins la tradició anglicana.