Vida
Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor. Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario. És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose (1617) precisament per facilitar la instrucció del jove músic. Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625. Dedicà gran part de la seva activitat a la composició de música vocal i instrumental per a la cort reial, especialment per a les seves elaborades mascarades, que obtingueren el mateix èxit que les obres de compositors dramàtics oficials com A. Ferrabosco, R. Johnson i N. Lanier. Quan el rei traslladà la cort a Oxford, el 1642, Lawes el seguí fidelment i s’allistà al seu exèrcit. Morí en una batalla en defensa de Chester.
Cap de les obres de Lawes no fou publicada en vida seva. El seu catàleg comprèn música instrumental i música vocal, profana i religiosa. Les seves peces de cambra representen una fita important en la història de la música per a viola de gamba, amb un estil i expressivitat romàntics contraposats a l’estil més clàssic de la generació precedent de compositors (1600-25). L’escriptura instrumental de les suites resulta original i sorprenent, molt personal, i sovint mostra un cert caràcter experimental. Les harmonies són agosarades i dissonants, especialment en obres escrites en tonalitats menors i en les seccions tractades en homofonia. En general el seu sentit de l’harmonia és coherent i intensifica les pràctiques dissonants del Renaixement tardà italià, explotades ja per compositors com L. Marenzio i C. Monteverdi. Les seves fantasies demostren una depurada tècnica contrapuntística a l’hora de transformar el material temàtic exposat al principi durant els desenvolupaments posteriors de les diferents seccions. La seva escriptura instrumental és més esmerada que la dels seus predecessors, pel que fa al virtuosisme exigit als intèrprets, la modulació constant a tonalitats allunyades de la principal i la seva exploració a la recerca de noves sonoritats i textures. Mentre que en els consorts per a conjunt de violes de gamba exhibeix els trets estilístics del Renaixement tardà, en la música per a violí s’observa la influència de l’estil concertant italià del primer Barroc. Precisament és el violí l’instrument predilecte en els moviments de dansa de les seves suites, sovint precedides d’una fantasia o pavana, a manera de la canzona italiana o de la sonata da chiesa.
La música instrumental de Lawes gaudí d’un gran prestigi en la seva època, fins a l’extrem d’eclipsar la seva producció vocal, que, no obstant això, ha estat revalorada recentment gràcies a les últimes investigacions de la musicologia. Destaquen les seves gairebé 200 cançons, algunes a l’estil de la balada, amb melodies amables i patrons rítmics derivats de la dansa. Algunes altres foren compostes per a mascarades cortesanes i altres espectacles teatrals. També és important la seva música religiosa, en la qual destaquen, sobretot, els anthems, com ara el titulat The Lord is my light, considerat un dels millors de la seva època. Lawes fou un compositor excel·lentment dotat, versàtil i molt fecund, i ocupa el primer lloc dels autors anglesos de música dramàtica anteriors a H. Purcell. La seva influència en la música instrumental i dramàtica de compositors com J. Jenkins, S. Ives, Ch. Simpson, Ch. Gibbons, M. Locke i el mateix Purcell fou considerable.
Obra
Teclat
Suite (1651); The Golden Grove Suite (1662); One of ye Symphonies (publ. 1634); Temple Mask; A Maske (publ. 1634); Mr Lawes flat tanz; (1655); Coranto; Gigge (1655); Suite
Conjunt instrumental
Prop de 30 suites, 15 sonates, prop de 130 danses (aires, allemandes, courantes, sarabandes), prop de 100 danses incompletes, consort suites
Música vocal profana
Més de 160 cançons profanes (incloses un mínim de 43 cançons destinades a unes 25 produccions dramàtiques), entre les quals: And may your language be of force, madrigal, 3 v., cor a 4 v.; A round, a round boys, catch, 3 v.; Come, Amarillis, now let us be merry, catch, 4 v.; Fill, fill ye bowele, glee, 2 v.; Goe, bleeding hart, before thou die, madrigal, 3 v.; If you will drink Canary, catch. 3 v.; Love is lost and gone astray, glee, 2 v.; Never let a man take heavily, catch, 3 v.; Sacred love whose vertues power, diàleg, 2 v.; See how Cawoods dragon looks, catch, 3 v.; Stand still and listen, catch, 3 v.; Those lovers only hapye are, 1 v.; Tom, Ned and Jack, catch, 3 v.; Wise nature that the dew of sleep prepares, 1 v., cor a 3 v.
Música vocal religiosa
Prop de 50 anthems, entre els quals: All people that on earth doe dwell, verse anthem, 3 v., Behold how good and joyful a thing is, full anthem, 3 v., How like a widow, full anthem, 3 v., In resurectione, full anthem, 3 v., Let God arise, verse anthem, 1 v., O God, my strength and fortitude, verse anthem, 3 v., O sing unto the the Lord a new song, full anthem, 3 v., The Lord is my light, verse anthem, 4 v., Thou that art inthron’d above, full anthem, 3 v., When man ffor sinne thy judgment feeles, verse anthem, 1 v.; 10 cànons, entre els quals: Gloria in excelsis deo, 3 v., Lord, thou hast been favourable, 3 v., Regi, regis, regum, 4 v., This joy to see, 3 v., Why weepest thou, Mary, 3 v.
Bibliografia
- Bianconi, L.: El siglo XVII, dins Historia de la música, vol. 5, Turner, Madrid 1982
- Bukofzer, M.F.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza, Madrid 1986
- Dent, E.J.: Foundations of English Opera, Cambridge 1956
- Lefkowitz, M.: William Lawes, Londres 1960
- Meyer, E.H.: English Chamber Music, Londres 1951
- Palisca, C.V.: La música del Barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978
- Sabol, A.J.: Songs and Dances for the Stuart Masque, Providence, Rhode Island 1978
- Spink, I.: English Song Downland to Purcell, Londres 1974