Estudià musicologia a les universitats de Cornell (1917-19, 1926-27) i Berlín (1927-28), centre aquest darrer on fou alumne de J. Wolf, F. Blume, C. Sachs i A. Schering. A partir del 1928 fou membre de la direcció a la Biblioteca del Congrés, i en 1934-37, cap de la secció de música d’aquesta mateixa institució. Impartí classes a la Universitat Catòlica d’Amèrica a Washington (1934-37) i a la Universitat de Princeton (1937-66). Fou membre fundador, editor (1948) i president (1959-60) de la Societat Nord-americana de Musicologia, i membre del consell editorial (des del 1958) i director (1961-71) de Monumenta Musicae Byzantinae. És un dels fundadors de la musicologia nord-americana. L’obra Source Readings in Music History (Nova York, 1950) i l’assentament de les bases teòriques per a la transcripció de la notació bizantina dels segles XII i XIII són les seves aportacions més destacades.