Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana (1951-53), reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959. El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular. En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia. S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio (1993).
La seva monografia Japanese Music and Musical instruments (Tòquio, 1959) i el seu llibre Nagauta: the Heart of Kabuki Music (Tòquio, 1963) són dos dels estudis més rigorosos sobre la música japonesa escrits en llengua anglesa.