Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg. Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo, de G. Tartini. Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn. Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR. Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia (1963-97), contribuí decisivament a projectar aquesta institució. La seva tasca pedagògica fou remarcable com a fundador de l’Acadèmia Spohr i del concurs de violí Ludwig Spohr (1976) per a joves intèrprets, entre d’altres. Desenvolupà una carrera important com a solista amb actuacions amb la Filharmònica de Berlín i altres orquestres europees, i estrenà el Concert per a violí d’A. Schönberg en ciutats com Londres, Viena o Zuric. Desenvolupà també una carrera significativa com a compositor, en què s’inclouen tres concerts per a violí i tres simfonies, i diverses obres de cambra. La seva discografia reflecteix el seu interès per la producció musical de la Segona Escola de Viena. L’any 1986 rebé la Creu del mèrit de la República Federal d’Alemanya.