Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts. Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió. Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos. A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía, com els conjunts de música popular ballable. A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta, violins, piano, contrabaix, timbales amb esquellot i güiro, de paper preeminent en el danzón cubà i del qual sorgí el 1950 el txa-txa-txa.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Torres i Planells, Pere Joan: 120 anys de xarangues i bandes de música a Eivissa, Ajuntament, Ciutat d’Eivissa 2000