Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra (1940-44), amplià els estudis de cant amb J. Albareda i J.F. Puig. Rebé classes magistrals de P. Schilhawsky, L. Egger i C. Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape.
Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de J.M. Lamaña i E. Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona (1964), la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia (1977). Entre el 1962 i el 1972 col·laborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu; també cantà amb Hespèrion XX, sota la direcció de Jordi Savall, en les Setmanes Catalanes de Karlsruhe. Molt sovint fou invitat per l’Escolania de Montserrat com a tenor solista i participà en nombrosos enregistraments.
La seva carrera concertística el portà a Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, l’Estat espanyol, França, Itàlia, Portugal i Suïssa, així com a nombrosos programes de ràdio i televisió. Estrenà l’òpera Edip i Iocasta i la cantata La morte di Savonarola de Josep Soler, a Barcelona i Florència, els anys 1974 i 1979, respectivament. La nit de Nadal del 1984 interpretà amb gran èxit el Cant de la Sibil·la a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, fet que suposà la recuperació de la interpretació d’aquest drama litúrgic medieval a Catalunya en temps moderns. Fou invitat per Lluís Llach a participar en la seva producció Germanies 2007. Fou guardonat amb el Grand Prix du Disque “Reynaldo Hand” (1967) i el Grand Prix de l’Académie Charles Cross.