Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A. Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930. Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori (1933) i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional (1934-37). Fou Maître de conférences (1937) i posteriorment professora (1948) a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses. També impartí cursos a l’Institut Americà de Musicologia de Florència. Destacà amb la tesi dedicada a li a les seves tabulatures en 1450-1531. Publicà un treball en quatre volums sobre el Manuscrit de Montpeller, un compendi de motets del segle XIII.