Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano. Quan la seva família es traslladà a Tbilisi (1887), estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou (1900-03). Havent tornat a Tbilisi (1903), exercí la docència a l’Escola de Música i col·laborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia (1905), d’un cor i d’una orquestra. Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana. S’interessà pel folklore georgià, al qual dedicà molt temps d’estudi, i prengué part activa en la vida musical del país. Fou professor i director del Conservatori de Tbilisi. El 1925 es convertí en el primer compositor georgià distingit amb el guardó soviètic d’Artista del Poble. L’obra de Paliašvili fusionà elements del folklore georgià amb el llenguatge de la música europea. Escriví música de cambra, òperes (Abesalam i Eteri, 1918; Capvespre, 1923), música vocal -com ara una missa a sis veus (1900)-, música simfònica i cançons.