zauberoper

*

Música

Terme alemany (literalment, ’òpera màgica') amb què es designa un tipus concret d'opéra-comique alemanya (singspiel) de la segona meitat del segle XVIII que, a més d’incloure la combinació de parts parlades amb parts cantades, treu partit d’elements escenogràfics que susciten il·lusions òptiques gràcies a diversos efectes especials.

La flauta màgica, de W.A. Mozart (amb llibret d’E. Schikaneder, 1791), és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P. Hafner (Megära, die fürchterliche Hexe, ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764) o P. Vranický (Oberon, König der Elfen, ’Oberon, rei dels verns', 1789), a més de Das Donauweibchen ('La donzella del Danubi'), de F. Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta.