Bibliografia sobre fongs i líquens

MIXOMICETS

Obres generals de consulta

Alexopoulos, C. J. (1973). «The Myxomycetes». In: G. C. Ainsworth.

F. K. Sparrow i A. S. Sussman (eds.). «The fungi», vol 4B, p. 39-60. Academic Press, Nova York.

Bonner, J. T. (1967). «The cellular slime molds». Princeton University Press, Princeton.

Emoto, Y. (1977). «The Myxomycetes of Japan». Sangyo Tosho Publishing Co., Tokio. 263 p.

Gray, W. D. i C. J. Alexopoulos (1968). «Biology of the Myxomycetes». Ronald Press Co., Nova York.

López-Sànchez, E., M. Honrubia, E. Gracia i F. J. Gea (1987). «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos». Serie Micológica, Univ. de Múrcia.

Karling, J. S. (1968). «The Plasmodiophorales». Hafner Press, Nova York.

Lister, A. L. (1984). «Mycetozoa». 3a edició (1925) revisada per G. Lister. British Museum, Londres. 295 p.

Martin, G. W. i C. J. Alexopoulos (1969). «The Myxomycetes». Univ. of Iowa Press. Iowa.

Olive, L. S. (1975). «The Mycetozoans». Academic Press, Nova York.

Raper, K. B. (1973). «Class Acrasiomycetes». In: G. C. Ainsworth, p. 9-36. Academic Press, Nova York.

Waterhouse, G. (1973). «Plasmodiophoromycetes». In: G. C. Ainsworth, F. K. Sparrow i A. S. Sussman (eds.). «The Fungi», vol. 4B, p. 75-82. Academic Press, Nova York.

Articles i obres especialitzades

Cuatrecasas, J. (1925). «Algunos datos para la flora mixomicética de Cataluña». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 25: 92-95.

Gràcia, E. (1977). «Contribución a la flora de mixomicetes de Cataluña». Mediterranea, 2: 79-87. Alacant.

Gràcia, E. (1979). «Contribució al coneixement de la flora i distribució dels mixomicets a la Mediterrània occidental. I: Eivissa i Formentera (Pitiüses)». Folia Bot. Misc., 1: 37-44. Barcelona.

Gràcia, E. (1983). «Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora Ibérica y Balear. III». Collect. Bot., 14: 281-284. Barcelona.

Gràcia, E. (1986). «Mixomicets quionòfils». Collect. Bot., 16: 251-253. Barcelona.

Gràcia, E., M. Honrubia i C. Lado (1982). «Mixomicets nous o interessants per a la flora Ibèrica i Balear». Folia Bot. Mis., 3: 95-99. Barcelona.

Gràcia, E., M. Honrubia i X. Llimona (1983). «Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora Ibèrica y Balear, II». Collect. Bot., 14: 275-279. Barcelona.

Illana, C., M. Haykoop i G. Moreno (1990). «Contribution to the study of the myxomycetes in Spain, II. Catalogue of myxomycetes of Spain». Mycotaxon, 38: 37-69.

Lado, C. (1985). «Estudios sobre Myxomycetes, VI». An. Jard. Bot. Madrid, 42: 9-23. Madrid.

Lado, C. (1985). «Estudios sobre Myxomycetes, VII». Bol. Soc. Micol. Cast., 10: 19-26. Madrid.

Lado, C. i G. Moreno (1976). «Contribución al estudio de los Myxomycetes en España peninsular, I». An. Inst. Bot. Cavanilles, 33: 111-124. Madrid.

Lado, C. i G. Moreno (1977). «Introducción al estudio de los Myxomycetes». Bol. Soc. Micol. Cast., 2: 28-33. Madrid.

Moreno, G., C. Illana i M. Haykoop (1989). «Contribution to the study of the Myxomycetes in Spain, I». Mycotaxon, 36: 63-72. Ithaca.

Moreno, G., C. Illana i M. Haykoop (1990). «Contribution to the study of the Myxomycetes in Spain, II». Myxocaton, 37: 1-24. Ithaca.

Pando, F. (1989). «Un estudio sobre los Myxomycetes corticícolas de la isla de Mallorca». An. Jard. Bot. Madrid, 46: 181-188. Madrid.

FONGS

Obres generals de consulta

Abbayes, H. Des i altres (1989). «Botánica. Vegetales Inferiores». Reverté, Barcelona. 748 p.

Agrios, G. N. (1988). «Plant pathology». Academic Press, San Diego. 803 p.

Ainsworth, G. H. i A. S. Sussman (eds.) (1965-73). «The fungi, an advanced treatise. 1. The fungal cell (1965); 2. The fungal organism (1966); 3. The fungal population (1968); 4a. Ascomycetes and Fungi Imperfecti (1973); 4b. Basidiomycetes and Lower Fungi (1973)». Academic Press, Nova York.

Alexopoulos, C. J. (1985). «Introducción a la micología». Ed. Omega, Barcelona. 638 p.

Arx, J. A. von (1968). «Pilzkunde». J. Cramer, Lehre. 356 p.

Arx, J. A. von (1987). «Plant pathogenic fungi». J. Cramer, Berlín, 288 p.

Arx, J. A. von i E. Müller (1975). «A re-evaluation of the bitunicate Ascomycetes with keys to families and genera». Studies Mycol., 9: 1-159.

Barnett, H. L. (1955-60). «Illustrated genera of imperfect fungi». 2a edició. Burgess Publishing Co., Minneapolis. 225 p.

Bold, H. C., C. J. Alexopulos i T. Delevoryas (1987). «Morfología de las plantas y los hongos». Ed. Omega, Barcelona. 911 p.

Bon, M. (1988). «Guía de campo de los hongos de Europa». Ed. Omega, Barcelona. 352 p.

Brightman, F. H. i B. E. Nicholson (1977). «Guía de campo de las plantas sin flores». Ed. Omega, Barcelona. 214 p.

Burnett, J. H. (1979). «Fundamentals of Mycology». E. Arnold, Londres. 673 p.

Butin, H. (1989). «Krankheiten der Waldund Parkbäume». G. Thieme Verlag, Stuttgart. 216 p.

Cavalier-Smith, T. (1983). «A 6-kingdom classification and a unified phylogeny». In: W. Schwemmel i H. E. A. Schenk (eds.), «Endocytobiology II», p. 1027-1034. De Gruyter, Berlín.

Cavalier-Smith, T. (1986). «The Kingdom Chromista: origin and systematics» In: F. E. Round i D. J. Chapman (eds.), «Progress in Phycological Research», 4: 309-347. Biopress, Bristol.

Chandler, F. W., W. Kaplan i L. Ajello (1980). «A colour atlas and textbook of the histopathology of mycotic diseases». London Wolfe Medical Publ. Ltd.

Cochrane, V. W. (1958). «Physiology of fungi». John Wiley & Sons, Nova York. 524 p.

Cole, G. T. i R. A. Samson (1979). «Patterns of development in conidial fungi». Pitman, San Francisco. 190 p.

Deacon, J. W. (1988). «Introducción a la micología moderna». Ed. Noriega, Limusa. 350 p.

Darimont, F. (1975). «Recherches mycosociologiques dans les forêts de Haute Belgique». Kon. belgisch Inst. v. Naturwetenschappen, Lieja. 220 p.

Delacreétaz, J., D. Grigoriu i G. Ducel (1976). «Color atlas of medical mycology». Bern. Hans Huber Publ.

Delmas, J. (1989). «Les champignons et leurs culture». Flammarion, París. 970 p.

Dennis, R. W. G. (1978). «British Ascomycetes». J. Cramer, Lehre. 585 p.

Diego Calonge, F. de (1988). «El bosque y sus hongos». Ed. Plus Ultra, Madrid. 247 p.

Diego Calonge, F. de (1990). «Setas (hongos). Guía ilustrada». Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

Eriksson, O. (1981). «The families of bitunicate ascomycetes». Opera Botanica, 60. Odense. 220 p.

Eriksson, O. i D. L. Hawksworth (1982-90). «Systema Ascomycetum». Vols. 1-8. CAB Internat., Oxon.

García Rollán, M. (1990). «Setas venenosas. Intoxicación y prevénción». Minist. Sanidad y Consumo. Madrid. 213 p.

Hawksworth, D. L., B. C. Sutton i G. C. Ainsworth (1983). «Dictionary of the fungi». Commonwealth Mycol. Inst., Kew. 445 p.

Heim, R. (1969). «Champignons d’Europe». N. Boubée, París. 680 p.

Hudson, H. J. (1986). «Fungal biology». E. Arnold, Londres. 298 p.

Ingold, C. T. (1976). «The biology of fungi». Hutchinson, Londres. 176 p.

Johnson, T. W. i F. K. Sparrow (1961). «Fungi in Oceans and Estuaries». J. Cramer, Weinheim.

Jülich, W. (1989). «Guida alla determinazione dei funghi. Aphyllophorales, Heterobasidiomycetes, Gastromycetes». Saturnia, Trento 597 p.

Keissler, K. (1930). «Flechtenparasiten». In: L. Rabenhorst (ed.), «Kryptogamen-Flora», 7. Academische Verlagsgesellschaft, Leipzig.

Kendrick, B. (1985). «The fifth kingdom». Mycologue Publ. Waterloo, Ontario. 363 p.

Kohlmeyer, J. i E. Kohlmeyer (1979). «Marine Mycology. The Higuer Fungi». Academic Press. Nova York.

Koneman, E. W. i G. D. Roberts (1985). «Practical laboratory mycology». Baltimore Williams and Wilkins.

Lange, J. E., D. M. Lange i X. Llimona (1969). «Guía de campo de los hongos de Europa». Ed. Omega, Barcelona. 292 p.

Largent, D. L. (1977). «How to identify mushrooms to genus. I. Macroscopic features». Mad River Press, Eureka. 86 p.

Largent, D. L., D. Johnson i R. Watling (1977). «How to identify mushrooms to genus. III. Microscopic features». Mad River Press, Eureka. 148 p.

Locouin, M. (1984). «Mycologie générale et structurale». Ed. Masson. 551 p.

Lodder, J. (1970). «The yeasts». 2.a edició. North Holland Publishing Co., Amsterdam. 1485 p.

Marchand, A. (1971-83). «Champignons du Nord et du Midi. 1. Les meilleurs coméstibles et les principaux vénéneux (1971); 2. Les meislleurs coméstibles (1973); 3. Bolétales et Aphyllophorales 1 (1974); 4. Aphyllophorales (fin), Hydnaceae, Gastéromycètes, Ascomycètes (1976); 5. Les Russules (1977); 6, Lactaires et Pholiotes (1980); 7. Les Cortinaires 1 (1982); 8. Les Cortinaires (fin) (1983); 9. Les Tricholomes (1985).

Margulis, L. (1974). «Five kingdom classification and the origin and evolution of celis». Evol. Biol., 7: 45-78.

Masclans, F. (1975). «Els noms catalans dels bolets (Ordre dels Agaricals)». Arxius Secc. Ciènc. I. E. C., 54.

Masclans, F. (1981). «Els noms de les plantes als Països Catalans». Montblanch-Martin, Granollers. 290 p.

Moreau, F. (1953). «Les champignons». Vols. 1-2. Ed. P. Lechevalier, París. 940 p. + 1180 p.

Moore-Landecker, E. (1982). «Fundamentals of the Fungi». Prentice-Hall, Englewood Cliffs. 578 p.

Moreno, G., J. L. Garcia Manjon i A. Zugaza (1986). «La guía de INCAFO de los hongos de la península Ibérica». Vols. 1-2. INCAFO, S. A., Madrid. 1276 p.

Moser, M. (1980). «Guia alla determinazione dei funghi. Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales». Vol. 1. Saturnia, Trento. 568 p.

Moser, M. (1983). «Keys to Agarics and Boleti (Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales)». Ed. R. Phillips, Londres. 535 p.

Müller, E. i W. Loeffler (1976). «Mycology». G. Thieme Publ., Stuttgart. 306 p.

Pascual, R. (1982). «Els fongs, els bolets i l’home». Pol·len, Barcelona.

Phillips, R. (1983). «Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe». Pan Books Ltd., Londres. 288 p.

Rayner, A. D. M., C. M. Brasier i D. Moore (eds.) (1987). «Evolutionary biology of the fungi». Cambridge Univ. Press, Cambridge. 465 p.

Scagel, R. F., R. J. Bandoni, J. R. Maze, G. E. Rouse, W. B. Schoffield i J. R. Stein (1990). «Plantas no vasculares». Ed. Omega, Barcelona. 556 p.

Societat catalana de micologia (1982-90). «Bolets de Catalunya». Col·leccions 1-9. Barcelona.

Talbot, P. H. B. (1971). «Principies of fungal taxonomy». MacMillian, Londres. 274 p.

Tyrrel, D. (1969). «Biochemical systematics and fungi». Bot. Rev., 35: 305-316.

Webster, J. (1980). «Introduction to fungi». Cambridge Univ. Press, Cambridge. 669 p.

Articles i obres especialitzades

Aguasca, M., E. Gracia i J. Llistosella (1982). «Aportación al catálogo micológico de Menorca». Collectanea Botanica, 13(2): 385-389. Barcelona.

Aranzadi, T. de (1905). «Catálogo de hongos observados en Cataluña». Ibid., 5(10): 495-501.

Arroyo, I., F. D. Calonge, J. L. Siouer i C. Constantino (1990). «Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares, II. Ascomycotina». Bol. Soc. Micol. Madrid, 14: 49-60. Madrid.

Azéma, R. C. (1973). «Essai d’étude écologique des champignons de la région du Languedoc-Roussillon (zone Méditerranéenne)». Documents mycologiques, 8: 13-36.

Azéma, R. C. (1982). «Les Champignons Catalans (Bolets de Catalunya Nord)». Terra Nostra, 46: 1-200; 47: 202-412.

Balazuc, J., X. Espadaler i J. Girbal (1982). «Laboulbenials (Ascomicets) ibériques». Collectanea botanica, 13(2): 403-421. Barcelona.

Balazuc, J., X. Espadaler i J. Girbal (1983). «Laboulbenials (Ascomicets) ibèriques, II. Noves aportacions». Collectanea Botanica, 14: 39-42. Barcelona.

Ballesteros, E. (1984). «Primera contribució al coneixement dels macromicets del Massís de Cadiretes (la Selva)». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 51: 67-76. Barcelona.

Barceló i Combis, F. (1881). «Flora de las Islas Baleares». P. J. Gelabert, Palma, 4: 445-596.

Bellemère, A. (1977). «L’appareil apical de l’asque chez quelques discomycètes: Étude ultrastructurale comparative». Rev. Mycol., 41: 233-264.

Beltrán Bigorra, F. (1921). «Uredales de las provincias de Castellón y Valencia». Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 50: 241-271. Madrid.

Benjamin, R. K. (1966). «The merosporangium». Mycologia, 58: 1-42.

Bertault, R. (1982). «Contribution à la flore mycologique de la Catalogne». Acta bot. barcinonensis, 34. 35 p.

Bertaux, A. (1964). «Campagne mycologique de 1961. Champignons détérminés». Collectanea Botanica, 6: 457-465. Barcelona.

Boscà, E. (1873). «Memoria de los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia». Inst. Med. Val., Ferrer de Orga. València.

Caballero, A. (1928). «Nuevos datos micológicos de Catalunya». Publ. Sec. Cienc. Nat.

Caballero, A. (1941). «Micromicetes del Jardín Botánico de Valencia». An. Jard. Bot. Madrid, 1: 173-200. Madrid.

Calonge, F. D. (1981). «El género Geastrum en España. Estudio sistemático y descriptivo». Bol. Soc. Micol. Cast., 6: 9-38. Madrid.

Calonge, F. D. (1983). «El género Scleroderma Pers. (Gastéromycetes) en España». Revista de Biologia, 12: 49-60.

Calonge, F. D. i V. Demoulin (1975). «Les gastéromycètes d’Espagne». Bull. Soc. Mycol. Trance, 91: 247-292. París.

Calonge, F. D., A. Rocabruna i M. Tabarés (1985). «Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España, I». Bol. Soc. Micol. Caste llana, 9: 45-54. Madrid.

Calonge, F. D., A. Rocabruna i M. Tabarés (1985). «Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España», II». Butll. Soc. Cat. Micol., 9: 57-64. Barcelona.

Calonge, F. D., A. Rocabruna, M. Tabarés i D. Sierra (1986). «Contribución al estudio de los Ascomycotina españoles, III. Un género y ocho especies nuevas para el Catálogo». Butll. Soc. Cat. Mi col., 10: 35-47. Barcelona.

Calonge, F. D., A. Rocabruna, M. Tabarés i D. Sierra (1986). «Contribución al estudio de los Ascomycotina españoles, II. Especies interesantes encontradas en Cataluña». Bol. Soc. Micol. Ma drid, 11: 27-37. Madrid.

Calonge, F. D., J. L. Siquer, C. Constantino i X. Lillo (1989). «Contribución al conocimiento micológico de las Islas Baleares,  I. Gasteromycetes». Bol. Soc. Micol. Madrid, 13: 139-150. Madrid.

Calvo, M. A., M. Bartrolí i J. Guarro (1983). «Estudio de la micoflora de las aguas superficiales del río Anoia». Collectanea Botanica, 14: 113-118. Barcelona.

Calvo, M. A., A. Dronda, M. Vidal, R. Castelló i J. Guarro (1983). «Contribución al catálogo de los Hyphomycetes de España». An. Jard. Bot. Madrid, 39: 223-228. Madrid.

Calvo, M. A. i J. Guarro (1979). «Algunos Dematiáceos comunes de la micoflora de Cataluña». Collectanea Botanica, 11: 91-103. Barcelona.

Calvo, M. A. i J. Guarro (1979). «Estudio de la micoflora atmosférica de Barcelona, II. Género Penicillium». Acta. Bot. Malacitana, 5: 113-120. Màlaga.

Calvo, M. A. i J. Guarro (1981). «Contribución al estudio de los Hyphomycetes de España, III». Collectanea Botanica, 12: 77-80.

Calvo, M. A., J. Guarro i G. Suárez (1976). «Los agentes etiológicos de alergias y enfermedades pulmonares; su incidencia en Barcelona». An. Medic. Cirug., 61: 329-340.

Calvo, M. A., J. Guarro i G. Suárez (1981). «Airborne fungi in the air of Barcelona (Spain), VI. The genus Cladosporium». Myco pathologia, 74: 19-24.

Calvo, M. A., J. Guarro, G. Suárez i C. Ramírez (1979). «Airborne fungí in the air of Barcelona (Spain), II. The genus Alternaria». Mycopathologia, 69: 137-142.

Calvo, M. A., J. Guarro, G. Suárez i C. Ramírez (1980). «Airborne fungi in the air of Barcelona (Spain), I. A two-year study (1976-1978)». Mycopathologia, 71: 89-93.

Calvo, M. A. J. Guarro, G. Suárez i C. Ramírez (1980). «Airborne fungi in the air of Barcelona (Spain), III. The genus Aspergillus». Mycopathologia, 71: 41-43.

Calvo, M. A., J. Guarro, G. Suárez i C. Ramírez (1980). «Airborne fungi in the air of Barcelona (Spain), IV. Various isolated genera». Mycopathologia, 71: 119-123.

Calvo, M. A., J. Guarro, G. Suárez i C. Ramírez (1980). «Airborne fungi in the air of Barcelona (Spain), IV. The yeasts». An. Allergy, 45: 115-121.

Codina, J. (1932). «Contribució a l’estudi dels macromicets de Catalunya». Cavanillesia, 5: 31-35. Barcelona.

Codina, J. i P. Font i Quer (1931). «Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya». Cavanillesia, 3: 100-189. Cavanillesia.

Constantino, C. i J. L. Siquier (1987). «Aportación de nuevas especies de la flora micológica de la isla de Mallorca». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 31: 93-103. Palma de Mallorca.

Corner, E. J. H. (1966). «A monograph of Cantharelloid fungi». Ann. Bot. Mem., 2. Oxford Univ. Press, Londres. 225 p.

Catrecasas, J. (1929). «Notas micológicas». Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 15: 23-30. Madrid.

Donk, M. A. (1964). «A conspectus of the family of Aphyllophorales». Persoonia, 3: 199-324.

Dubosq, O., L. Léger i O. Tuzet (1948). «Contribution à la connaissance des Eccrinales». Arch. Zool. e.g., 86: 29-144. París.

Fernández Riofrío, B. i P. Font i Quer (1936). «Bibliografia micològica de Catalunya o amb referències a fongs catalans». Cavanillesia, 7: 168-172. Barcelona.

Finschow, G. (1984). «Contributions to the higher fungal flora of Eivissa». In: H. Kuhbier, J. A. Alcover i C. Guerau de Arellano Tur (eds.), «Biogeography of the Pityusic Islands», p. 137-154. La Haia.

Folgado, R., M. Honrubia i M. Costa (1984). «Notas sobre los hongos de la Dehesa de la Albufera (Valencia, España), I». Int. J. Mycol. Lichenol, 1: 351-365.

Font I Quer, P. (1928). «Les tòfones de Catalunya». Agric. Ramad., 12: 3. Barcelona.

Font i Quer, P. (1960). «Los hongos de Cataluña y su nomenclatura popular». Mem. R. Acad. Cienc. Arts Barcelona, 33: 243-277.

Giné, J. (1983). «Els cents anys de la flora micológica a Catalunya sota l’aspecte bibliogràfic». Butll. Soc. Cat. Micol., 7: 25-32. Barcelona.

González Fragoso, R. (1917). «Introducción al estudio de la flórula de micromicetes de Cataluña». Mus. Barcin. Seient. Nat. Op. Ser. Bot., 2. Barcelona. 187 p.

González Fragoso, R. (1920). «Datos para la deuteromicetología catalana». Mem. R. Acad. Cienc. Arts Barcelona, 15: 429-468.

González Fragoso, R. (1921). «Algunos hongos del herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1: 99-106.

González Fragoso, R. (1924). «Algunos hongos del herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 4: 123-130. Barcelona.

Guarro, J. (1983). «Hongos coprófitos aislados en Cataluña. Ascomycetes». An. Jard. Bot. Madrid, 39: 229-245.

Guarro, J. (1984). «Ascomycetes de suelos de Cataluña, IX». Bol. Soc. Micol. Cast., 8: 29-34. Madrid.

Guarro, J. i M. A. Calvo (1977). «Aportación al conocimiento de los Hyphomycetes de España, I. Género Aspergillus». An. Inst. Bot. A. J. Cavanilles, 34: 417-437. Madrid.

Guarro, J. i M. A. Calvo (1981). «Notes sobre discomicets isolats en sòls de Catalunya, I». Fol. Bot. Misc, 2: 35-38. Barcelona.

Guarro, J., M. A. Calvo, J. Torres i G. Suárez (1979). «Cepas del género Penicillium aisladas en Cataluña». Collectanea Botanica, 11: 191-239. Barcelona.

Guarro, J. i F. Fort (1984). «Ascomicetos del suelo de Cataluña, VIII. Gelasinospora». Collectanea Botanica, 15: 259-265. Barcelona.

Guarro, J. i L. Punsola (1982). «Ascomicetos del suelo de Cataluña, V. Gymnoascaceae». Bol. Soc. Micol. Cast., 7: 31-40. Madrid.

Hawker, L. E. (1955). «Hypogeous fungi». Biol. Rev., 30: 127-158.

Heim, R. (1934). «Fungi Iberici. Observations sur la Flore Mycologique Catalane». Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, 15. Barcelona.

Honrubia, M. i X. Llimona (1982). «Aportación al conocimiento de los hongos del SE de España, VIII. Afiloforales (Basidiomicetes)». Collectanea Botanica, 13: 491-532. Barcelona.

Honrubia, M. i X. Llimona (1982). «Aportación al conocimiento de los hongos del SE de España, IX. Uredinales, Ustilaginales, Tremelales, Auriculariales, Septobasidiales, Dacrimicetales (Basidiomicetes)». Collectanea Botanica, 13: 533-547. Barcelona.

Honrubia, M. i X. Llimona (1982). «Aportación al conocimiento de los hongos del SE de España, X. Boletales, Agaricales, Rusulales». An. Univ. Murcia, 42: 137-200. Múrcia.

Jacquetant, E. (1984). «Les Morilles». La Bibliothèque des Arts, París. 114 p.

Jorstad, I. (1962). «Investigations on the Uredinales and other parasitic fungi in Mallorca and Menorca». Skrift utgitt av Det Norske Videnskapsakademi i Oslo (Mat.-Naturv.), 2: 1-73. Oslo.

Knoche, H. (1921). «Flora baleàrica. Étude phytogéographique sur les iles Baleares». Otto Koeltz, Koeningsten.

Kohlmeyer, J. (1963). «Répartition des champignons marins (Ascomycetes et Fungi Imperfecti) dans la Méditerranée». Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerranée, 17: 723-730.

Larsen, K. (1970). «Coprofile Svampe fra Mallorca». In: Theophrastos Studierejserapport, 1969: 86-100. Kopenhagen.

Lichtwardt, R. W. (1976). «Trichomycetes». In: E. B. G. Jones (ed.), «Recent advances in aquatic mycology», p. 651-671. Elec. Sci., Londres.

Llimona, X. (1983). «Sobre fongs de primavera a Catalunya». Butll. Soc. Cat. Micol., 7: 33-45. Barcelona.

Llistosella, J. i M. Aguasca (1990). «Macromicets de l’illa de Menorca, II». Butll. Soc. Cat. Micol., 13: 17-32. Barcelona.

Listosella, J., E. Gràcia i M. Aguasca (1982). «Aportación al catálogo micológico de Cataluña, I». Collectanea Botanica, 13: 559-563. Barcelona.

Llorens, I. (1990). «Alguns Dacrymyces (Hymenomycetes) de la Mediterrània occidental». Folia Botanica Miscellanea, 7: 7-23. Barcelona.

Losa, J. M. (1974). «Contribución al conocimiento de los ascomicetes con apotecios de Cataluña». Collectanea Botanica, 9: 45-60. Barcelona.

Losa, M. (1957). «Micromicetos de Cataluña». Collectanea Botanica, 5: 367-375. Barcelona.

Luttrell, E. S. (1955). «The ascostromatic Ascomycetes». Mycologia, 47: 511-532.

Maire, R. (1933). «Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne». Pub. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 18. Barcelona.

Maire, R. (1937). «Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne». Pub. Inst. Bot. Bar celona, 3. 180 p.

Malençon, G. i R. Bertault (1971). «Champignons de la Péninsule Ibérique, I. Explorations entre le Midi valencien et le Montseny, II. Liste et répartition des champignons présentés à l’Exposition de Barcelone les 8 et 9 de novembre de 1969». Acta phytotax. barcino., 8: 5-95.

Malençon, G. i R. Bertault (1972). «Champignons de la Péninsule Ibérique, IV. Les îles Baléares». Acta phytotax. barcino., 11. 64 p.

Malençon, G. i R. Bertault (1976). «Champignons de la Péninsule Ibérique, V. Catalogne, Aragon, Andalousie». Acta phytotax. Barcino., 19. 68 p.

Malençon, G. i X. Llimona (1980). «Champignons de la Péninsule Ibérique, VI. Est et Sud-Est». An. Univ. Murcia, 39: 3-89. Múrcia.

Martín, M. P. (1988). «Aportación al conocimiento de las Higroforáceas y los Gasteromicetes de Cataluña». Soc. Cat. Micol., Barcelona. 508 p.

Moreno, G. i J. Faus (1982). «Estudios sobre Basidiomycetes, V. Agaricales de Cataluña». Bol. Soc. Micol. Cast., 7: 69-78. Madrid.

Moret, A. i M. Nadal (1982). «Deuteromicets de la familia Melanconiàcies paràsits de les plantes de Catalunya». Collectanea Botanica, 13: 587-596. Barcelona.

Nadal, M. (1973). «Malalties del clavell en el Maresme». Treb. Soc. Cat. Biol, 32: 71-84. Barcelona.

Nadal, M. i C. Montón (1983). «Contribució al coneixement de les malalties de les Solanàcies». IX Jornadas de Productos Fitosanitarios, p. 59-99. Barcelona.

Nadal, M., C. Montón i F. Serra (1982). «Micosis determinades en plantes analitzades pel Laboratori de Diagnòstic del Servei de Protecció dels Vegetals». VIII Jornadas de Productos Fitosanitarios, p. 85-99. Barcelona.

Nadal, M. i A. Moret (1981). «Aportació al coneixement dels Basidiomicets fitoparàsits a Cataluña». Collectanea Botanica, 12: 133-137. Barcelona.

Nadal, M. i A. Moret (1981). «Fongs imperfectes paràsits de les plantes a Catalunya». Quaderns Agraris, 1-b: 59-84. Barcelona.

Nadal, M. i A. Moret (1982). «Espècies fitoparàsites de la familia Esferopsidàcies a Catalunya». Collectanea Botanica, 13: 597-608.

Pando, F., M. Dueñas, C. Lado i M. T. Tellería (1990). «Información bibliográfica, I. España peninsular e islas Baleares». Cuadernos de trabajo de Flora micológica Ibérica, 1. CSIC, Madrid. 154 p.

Pirozynski, K. A. (1971). «Characters of conidiophores as taxonomic criteria». In: B. Kendrick (ed.), «Taxonomy in Fungi Imperfecti», p. 37-49. Univ. Toronto Press, Toronto.

Raper, K. B. i D. I. Fennell (1965). «The genus Aspergillus». Williams and Wilkins, Baltimore. 686 p.

Rivas Martínez i J. M. Losa (1969). «Comportement sociologique des champignons des dunes littorales du fleuve Llobregat (Barcelona)». Bull. Soc. Mycol. Fr., 85. París.

Rocabruna, A. i M. Tabares (1988). «Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montañoso del Montseny (Catalunya)». Butll. Soc. Cat. Micol., 12: 25-53. Barcelona.

Roldán, A. i M. Honrubia (1989). «Hongos marinos saprófitos en la provincia de Alicante». An. Jard. Bot. Madrid, 46: 207-214. Madrid.

Santamaría, S. (1989). «El orden Laboulbeniales (Fungi, Ascomycotina) en la Península Ibérica e Islas Baleares». Ed. esp. Soc. Cat. Micol., vol. 3. Barceona. 396 p.

Sierra, D. (1987). «Aportación al conocimiento de los ascomicetes (Ascomycotina) de Cataluña». Soc. Cat. Micol., Barcelona. 481 p.

Singer, R. (1962). «The Agaricales in modern taxonomy». J. Cramer, Weinheim. 915 p.

Singer, R. (1935). «Étude systématique sur les Melanoleuca d’Europe et clé des espèces observées en Catalogne». Cavanillesia, 7: 122-132. Barcelona.

Singer, R. (1938). «Les rússules de Catalunya i clau per a llur determinació». Cavanillesia, 8: 144-159. Barcelona.

Singer, R. (1947). «Champignons de la Catalogne. Espèces observées en 1934». Collectanea Botanica, 1: 199-246. Barcelona.

Singer, R. (1982). «Notes on Russula taxonomy, I. The Russulae of Catatonia». Collectanea Botanica, 13: 669-700. Barcelona.

Sparrow, F. K. (1960). «Aquatic Phycomycetes». 2a edició. Univ. Michigan Press, Ann Arbor. 1187 p.

Subramanian, C. V. (1962). «A classification of the Hyphomycetes». Curr. Sci., 31: 409-411.

Tabares, M. i A. Rocabruna (1987). «Aportación al conocimiento de los hongos de la Serra de Collcerola». Bull. Soc. Cat. Micol., 11: 83-89. Barcelona.

Tavares, I. (1985). «Laboulbeniales (Fungi, Ascomycetes)». Mycologia Memoir, 9. J. Cramer Publ., Braunschweig. 627 p.

Tellería, M. T. (1980). «Contribución al estudio de los Aphyllophorales españoles». Bibl. Mycologica, 74. J. Cramer Vaduz. 464 p.

Thaxter, R. (1896-1931). «Contributions towards a monograph of the Laboulbeniaceae». Vols. 1-5. Mem. Am. Acad. Arts Sci., 12: 187-429; 13: 217-469; 14: 309-426; 15: 427-580; 16: 1-435.

Torres, P. i A. Roldán (1991). «Catálogo florístico de los hongos marinos de la provincia de Alicante». Ayudas a la Investigación, 8. Diput. Alacant.

Torres Rodríguez, J. M. (1982). «Dermatofitos y Dermatofitosis». Lab. Dr. Esteve, Manresa.

Torres Rodríguez, J. M. (1987). «Micosis que afectan piel y mucosas». Doyma, Barcelona.

Tuset, J. J. (1977). «Contribución al conocimiento del género Phytophthora De Bary en España». An. Inst. Nac. Inv. Agr. (ser. Prot. Veg.), 7: 11-106.

Unamuno, L. de (1933). «Enumeración y distribución geográfica de los Esferopsidales conocidos de la Península Ibérica y de las islas Baleares. Familia Esferiodáceos». Mem. R. Acad. Cienc. Ex. Fis. Nat. Madrid, 4. 459 p. Madrid.

Unamuno, L. de (1941). «Enumeración y distribución geográfica de los Ascomicetes de la Península Ibérica y de las Islas Baleares». Mem. R. Acad. Cienc. Ex. Fis. Nat. Madrid, 8: 1-403. Madrid.

Valldosera, M. i J. Guarro (1984). «Estudio sobre hongos coprófilos aislados en España, II». Rev. Ibér. Micol., 1: 19-30. Madrid.

LÍQUENS

Obres generals de consulta

Abbayes, H. des (1951). «Traité de lichénologie». Encyclop. Biol., P. Lechevalier, París. 217 p.

Ahmadjian, V. (1967). «The Lichen Symbiosis». Blaisdell, Waltham.

Ahmadjian, V. (1967). «A guide to the algae occuring as lichen symbionts: isolation, culture, cultural physiology, and identification». Phycologia, 6:127.

Ahmadjian, V. i M. E. Hale (eds.) (1974). «The Lichens». Academic Press, Nova York.

Asahina, Y. i S. Shibata (1954). «Chemistry of lichen substances». Japan Society for the Promotion of Science, Tòquio.

Barkman, J. J. (1958). «Phytosociology and Ecology of Cryptogamic Epiphytes». Van Gorcum, Assen.

Bowler, P. A. i P. W. Rundel (1975). «Reproductive strategies in lichens». Bot. J. Linn. Soc, 70: 325-340. Londres.

Brightman, F. H. i B. E. Nicholson (1977). «Guía de campo de las plantas sin flor». Ed. Omega, Barcelona. 214 p.

Brown, D. H. (ed.) (1985). «Lichen physiology and cell biology». Plenum Press, Nova York, 322 p.

Brown, D. H., D. L. Hawksworth i R. H. Bailey (eds.) (1976). «Lichenology: Progress and Problems». Academic Press, Nova York.

Cannon, P. M., D. L. Hawksworth i M. A. Shierwood-Pike (1984). «The British Ascomycotina: an annotated cheklist». Commonwealth Mycological Institute, Kew.

Chadefaud, M. (1960). «Les végétaux non vasculaires». In: M. Chadefaud i L. Emberger (eds.), «Traité de Biologie», vol. 1. Masson et Cie, París.

Clauzade, G. i C. Roux (1985). «Likenoj de okcidenta Europo. Ilustrita determinolibro». Bull. Soc. Bot. Centre-Oest, núm. especial 7, Royan. 893 p.

Culberson, C. F. (1969). «Chemical and Botanical Guide to Lichen Products». Univ. North Carolina Press, Chapel Hill.

Culberson, C. F. (1970). «Supplement to "Chemical and Botanical Guide to Lichen Products"». Bryologist, 73: 177-377.

Culberson, C. F., W. L. Culberson i A. Johnson (1977). «Second Supplement to "Chemical and Botanical Lichen Products"». Am. Bryolog. Lichenolog. Soc, St. Louis.

Culberson, W. L. (a partir de 1951). «Recent literature of lichens. 1-100». Bryologist.

Dahl, E. i H. Krog (1973). «Macrolichens of Denmark, Finland, Norway and Sweden». Universitetsforlaget, Oslo. 185 p.

Degelius, G. (1935). «Das ozeanische Element der Strauchund Laubflechten-Flora von Skandinavien». Acta Phyt. Suecica, 7: 1-411.

Dobson, F. (1981). «Lichens. An illustrated guide». 2.a edició. Richard Publishing, Richmond-upon-Thames.

Duncan, U. K. i P. W. James (1970). «Introduction to British Lichens». T. Buncle, Abroath.

Farrar, J. F. (1984). «Symbiosis between algae and fungi». In: «Handbook of Nutrition and Food». CRC press. Cleveland.

Ferry, B., M. S. Baddeley i D. L. Hawksworth (1973). «Air Pollution and Lichens». Athlone Press, Londres.

Galløe, O. (1927-72). «Natural History of the Danish Lichens». 10 vols. Aschehoug, Copenhaguen.

Galun, M. (1970). «The lichens of Israel». The Israel Academy of Science and Humanities, Jerusalem.

Grumman, V. (1974). «Biographisch-bibliographisches Handbuch der Lichénologie». J. Cramer, Lehre. 839 p.

Hale, M. E. (1979). «How to Know the Lichens». 2a edició. Wm. C. Brown, Duduque.

Hale, M. E. (1983). «The biology of lichens». E. Arnold, Londres. 190 p.

Hawksworth, D. L. (1974). «Mycologist’s Handbook. An introduction to the principies of taxonomy and nomenclature in the fungi and lichens». Commonwealth Mycological Institute, Kew.

Hawksworth, D. L. i D. J. Hill (1984). «The lichen-forming fungi». Blackie, Glasgow. 158 p.

Hawksworth, D. L., P. W. James i B. J. Coppins (1980). «Checklist of British lichens-forming lichenicolous and allied fungi». Lichenologist, 12: 1-115.

Hawksworth, D. L. i F. Rose (1976). «Lichens as Pollution Monitors». Studies Biology, 66. E. Arnold, Londres.

Hawksworth, D. L., B. C. Sutton i G. C. Ainsworth (1983). «Ainsworth & Bisby’s Dictionary of the Fungi (Including the Lichens)». 7a edició. Commonwealth Mycological Institute, Kew.

Henssen, A. i H. M. Jahns (1974). «Lichenes. Eine Einführung in die Flechtenkunde». G. Thieme Verlag, Stuttgart. 467 p.

Hertel, H. i F. Oberwinkler (eds.) (1984). «Beitrage zur Lichenologie. Festschrift J. Poelt». J. Cramer, Vaduz. 900 p.

Kershaw, K. A. (1984). «Physiological Ecology of Lichens». Cambridge Univ. Press, Cambridge.

Klement, O. (1955). «Prodromus der mitteleuropäischen Flechtengesellschaften». Feddes Rep. Beih., 135: 5-194.

Krempelhuber, A. Von (1867-1872). «Geschichte der Literatur der Lichénologie von den ältesten Zeiten bis zum Schlusse des Jahres 1865 (resp. 1870)». 3 vols. Selbstverlag, Munic.

Lambinon, J. (1969). «Les lichens. Morphologie, biologie, systématique, écologie». Naturalistes Belges, Brusel·les.

Letrouit-Galinou, M. A. (1969). «Les Algues des Lichens». Bull. Soc. Bot. Fr. (Mém. 1968), p. 35. París.

Lindau, G. P. i P. Sydow (1909-17). «Thesaurus litteraturae myclogicae et lichenologicae». 5 vols. Borntraeger, Berlín.

Llano, A. (1940). «Economic use of lichens». Econ. Bot., 2: 15.

Moreau, F. (1928). «Les Lichens». Encycl. biol., 2. Lechevalier, París.

Ozenda, P. (1963). «Lichens». In: K. Linsbauer (ed.), «Handbuch der Pflanzeanatomie», 6(9): 1-199. Borntraeger, Berlín.

Ozenda, P. i G. Clauzade (1972). «Les lichens. Étude biologique et flore illustrée». Masson et Cie, París.

Peveling, E. (ed.) (1987). «Progress and problems in lichenology in the eighties». J. Cramer, Berlín. 497 p.

Phillips, R. (1981). «Grasses, Ferns, Mosses and Lichens of Great Britain and Ireland». Pan books, Londres. 191 p.

Poelt, J. (1969). «Bestimmungsschlüssel europäischer Flechten». J. Cramer, Lehre.

Poelt, J. i A. Vezda (1977). «Bestimmungsschlüssel europäischer Flechten I». J. Cramer, Vaduz. 258 p.

Poelt, J. i A. Vezda (1981). «Bestimmungsschlüssel europäischer Flechten II». J. Cramer, Vaduz. 390 p.

Rabenhorst, L. (1931-60). «Kryptogamen-Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz. VIII. Flechtenparasiten, IX. Flechten». Vols. 8-9. Akademische Verlagsgesellschaft, Leipzig.

Santesson, R. (1984). «The Lichens of Norway and Sweden». Swedish Museum of Natural History, Uppsala-Estocolm.

Schwendener, S. (1869). «Die Algentypen der Flechtengonidien». Schultze, Basel.

Seaward, M. R. D. (ed.) (1977). «Lichen Ecology». Academic Press, Londres.

Seaward, M. R. D. i C. J. B. Hitch (1982). «Atlas of the Lichens of the British Isles». Vol. 1. Inst. Terrest. Ecol., Cambridge.

Shibata, S. (1963). «Lichen substances». In: H. F. Linskens i M. V. Tracey (eds.), «Moderne Methoden der Pflanzenanalyse», Vol. 6. Springer, Berlín.

Smith, A. L. (1918 i 1926). «A monograph of the British Lichens». 2 vols. The Trustees of the British Museum, Londres. 519 p.

Souchon, C. (1971). «Les lichens». P. U. F., Paris. 127 p.

Wirth, V. (1972). «Die Silikatflechten-Gemeinschaften im ausseralpinen Zentraleuropa». Disertationes Botanica, 17. J. Cramer, Lehre.

Wirth, V. (1980). «Flechtenflora. Ökologische Kennzeichnung und Bestimmung der Flechten Südwestdeutschlands und angrenzender Gebiete». E, Ulmer, Stuttgart. 552 p.

Wirth, V. (1987). «Die Flechten Baaden-Würtenbergs. Verbreitungsatlas». E. Ulmer Verlag, Stuttgart. 528 p.

Zahlbruckner, A. (1922-40). «Catalogus lichenum universalis». 10 vols. G. Borntraeger, Leipzig.

Articles i obres especialitzades

Abbayes, H. des (1932). «Observation des lichens des environs de Banyuls». Compt. r. Acad. Sci., Paris, 195: 673-675. París.

Abbayes, H. des (1932). «Lichens des environs de Banyuls (Pyr. Or.). Observations écologiques et bionomiques. Description de deux espèces nouvelles». Rev. Bryol. Lichénol, 5: 10-26.

Abbayes, H. des (1945). «Lichens d’Espagne récoltés de 1925 à 1935 par M. et Mme. Allorge». Revue Bryol. Lichénol., 15(1-2): 79-86.

Alonso, F. L., J. M. Egea i P. P. Moreno (1989). «Flora liquénica calcícola del litoral de la provincia de Alicante». Act. Bot. Malacitana, 14: 59-71. Barcelona.

Álvaro, I. i N. Hladun (1983). «Observaciones sobre la colonización briológico-liquénica de la madera en descomposición en los bosques del Moixeró (Cataluña)». Collectanea Botanica, 14: 19-25. Barcelona.

Ballesteros, E. (1982). «Primer intento de tipificación de la vegetación marina y litoral sobre substrato rocoso de la Costa Brava». Oecologia aquatica, 6: 163-173. Barcelona.

Barreno, E. i A. Crespo (1977). «Bibliografía sobre líquenes de España peninsular e islas Baleares, I». An. Inst. Bot. Cavanilles, 34: 95-118. Madrid.

Boqueras, M. i A. Gómez-Bolea (1986). «Líquens epífits i els seus fongs paràsits, observats sobre Quercus suber L. a Catalunya». Fol. Bot. Misc., 5: 49-69. Barcelona.

Boqueras, M. i A. Gómez-Bolea (1986). «La vegetación liquénica epifítica de Quercus suber L. en Cataluña». Actas VI Simp. Nac. Bot. Criptogámica, p. 393-403. Granada.

Boqueras, M., P. Navarro-Rosinés i A. Gómez-Bolea (1989). «Flora i vegetació liquènica nitròfila del delta de l’Ebre». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, 57: 41-52. Barcelona.

Breuss, O. (1988). «Beitrag zur Flechtenflora Mallorcas». Linzer Biol. Beitr., 20: 203-215.

Cannon, P. M., D. L. Hawksworth i M. A. Sherwood-Pike (1984). «The British Ascomycotina: an annotated checklist». Commonwealth Mycological Institute, Kew.

Choisy, M. (1929). «Genres nouveaux pour la lichénologie dans le groupe des Lécanoracées». Bull. Soc. Bot. Fr., 76: 521-527.

Clauzade, G. i Y. Rondon (1960). «Observations sur la végétation lichénique de la hêtraie de la Massane et de ses environs inmédiats, au sud dArgelès-sur-Mer (Pyr. Or.)». Vie Milieu, 11(3): 437-464. París.

Clemente, S. de R. (1864). «Plantas que viven en el término de Titaguas (Valencia)». M. Colmeiro (ed.). Rev. Progr. Cienc, 14(2): 484 i 544. Madrid.

Crespo, A. i V. Atienza (1981). «Algunos líquenes interesantes del Levante peninsular». Lazaroa, 3: 371-373.

Culberson, C. F. i H. Kristinsson (1970). «A standardized method for the identification of lichen produets». J. Chrom., 46.

Egea, J. M. i X. Llimona (1981). «Claves analíticas de los líquenes de las rocas silíceas volcánicas del SE de España». An. Univ. Murcia (Ciencias), 37: 183-218. Múrcia.

Egea, J. M. i X. Llimona (1983). «Mapas de distribución en el SE de

España de los principales líquenes silicícolas I». An. Univ. Murcia (Ciencias), 41: 209-255. Múrcia.

Egea, J. M. i X. Llimona (1983). «Las comunidades liquénicas de las rocas silíceas no volcánicas en el paisaje del SE de España». An. Univ. Murcia (Ciencias), 41: 257-276. Múrcia.

Egea, J. M. i X. Llimona (1984). «Las comunidades saxícolas ombrófobas de la costa SE de España comprendidas entre el Penyal d’Ifac (Alicante) y Almería». Collectanea Botanica, 15: 205-219. Barcelona.

Esteve, A. (1932). «Contribución al estudio de la flora liquenológica de la comarca de Bages». Manresa. 47 p.

Fiol, L. (1984). «Estudio liquénico de la habitación urbana de Palma de Mallorca». An. Biol. (sec. esp. 1): 237-243. Múrcia.

Fiol, L. i M. A. Font (1983). «Líquens epífits de Quercus ilex a l’illa de Mallorca, I». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27: 103-116. Palma de Mallorca.

Fiol, L. i M. A. Font (1984). «Líquens epífits de Quercus ilex a l’illa de Mallorca, II». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 28: 47-58. Palma de Mallorca.

Giralt, M. i A. Gómez-Bolea (1987). «Estudio fitosociológico de los líquenes epífitos del litoral del Tarragonés (Cataluña, España)». Actas VI Simp. Nac. Bot. Criptogámica, p. 393-403. Granada.

Giralt, M. i A. Gómez-Bolea (1990). «Algunos líquenes epífitos interesantes, recolectados en el litoral sur de Cataluña (España)». Cryptogamie, Bryol. Lichenol., 11: 43-56. París.

Giralt, M., A. Gómez-Bolea i M. A. Letrouit (1989). «Estimation de la pollution atmosphérique du littoral du Tarragonès (Catalogne, Espagne) en utilisant les lichens epiphyles come bioindicateurs». Cryptogamie, Bryol. Lochenoi, 10: 131-146. París.

Gómez-Bolea, A. (1985). «Líquenes epífitos en Catalunya». Resum Tesi Doctoral, Univ. Barcelona. 54 p.

Gómez-Bolea, A. i N. Hladun (1981). «Datos para la flora liquénica de Catalunya: epífitos de Fagus sylvatica L». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Bot., 4), 46: 83-94. Barcelona.

Gómez-Bolea, A. i N. Hladun (1981). «Datos para la flora liquénica de la Serra del Cadí, I». Fol. Bot. Misc, 2: 25-33.

Gómez-Bolea, A. i N. Hladun (1982). «Datos para la flora liquénica de Cataluña. Líquenes epifilos». Collectanea Botanica, 13(1): 319-322. Barcelona.

Hafellner, J. (1984). «Studien in Richtung einer natürlichen Gliederung der Sammelfamilien Lecanoraceae und Lecideaceae». Nova Hedwigia, 79: 241-371.

Hladun, N. L. (1984). «Contribución al conocimiento de los Coniocarpales (líquenes) en Catalunya». An. Biol. (sec. esp. 1): 245-247. Barcelona.

Hladun, N. L. (1985). «Aportació a la flora, morfologia i vegetació dels líquens de la part alta del Montseny». Inst. Est. Cat., Arxius de la Secció de Ciències, 80. 204 p. Barcelona.

Hladun, N. i A. Gómez-Bolea (1984). «Aportación a la flora liquénica de las montañas de Prades (Cataluña)». Fol. Bot. Misc, 4: 71-80.

Jahns, H. M. (1982). «Guía de campo de los helechos, musgos y líquenes de Europa». Ed. Omega, Barcelona. 256 p.

Klement, O. (1965). «Flechtenflora und Flechtenvegetation der Pityusen». Nova Hedwigia, 9: 435-501.

Knoche, H. (1921). «Flora Balearica, I». Montpeller.

Lange, O. L. (1969). «Die funktionelle Anpassungen der Flechten an die ökologischen Bedingungen arider Gebiete». Ber. dtsch. bot. Ges., 82: 3.

Llenas, M. (1902). «Algunos líquenes de los alrededores de Barcelona». Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 2: 207-211. Madrid.

Llenas, M. (1905). «Enumeración y distribución de los Peltigeráceos de Cataluña». Ibid., 5: 168-175.

Llenas, M. (1909). «Ensaig d’una flora liquénica de Catalunya». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 6(1-6): 1-8, 9-16, 25-32, 33-39. Barcelona.

Llimona, X. (1973). «Las comunidades de líquenes de los yesos de España». Tesi doctoral, Univ. Barcelona.

Llimona, X. (1974). «Las comunidades de líquenes de los yesos de España». Col. Tesis, Univ. Barcelona. 18 p.

Llimona, X. (1976). «Vegetació liquénica». In: «Impressions sobre la vegetació de l’illa de Cabrera», Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 7: 123-137. Barcelona.

Llimona, X. (1979). «Líquens». In: R. Folch (ed.), «El patrimoni natural d’Andorra». Ketres Ed., Barcelona.

Llimona, X. i J. M. Egea (1984). «La vegetación liquénica saxícola de los volcanes del Mar Menor (Murcia, SE de España)». Butll. Inst. Cal. Hist. Nat. (Sec. Bot., 5), 51: 77-100. Barcelona.

Llimona, X. i J. M. Egea (1985). «Las comunidades liquénicas de las superficies de escorrentía de las rocas silíceas mediterráneas». An. Jard. Bot. Madrid, 41: 429-444. Madrid.

Llimona, X., N. L. Hladun i A. Gómez-Bolea (1984). «La vegetació liquènica de les illes Medes». In: J. D. Ros, I. Olivella i J. M. Gili (eds.), «Els sistemes naturals de les Illes Medes», p. 113-128. Institut d’Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, 73. Barcelona.

Maheu, J. (1909). «Notes relatives à la cryptogamie de l’Espagne. Les lichens de Montserrat». Bull. Soc. Bot. Fr., 56: 334-343, 389-397. París.

Maheu, J. i A. Gillet (1921-22). «Contribution à l’étude des lichens des îles Baléares». Bul. Soc. Bot. Fr., 68: 426-436, 516-525; 69: 41-50, 96-104, 196-205. París.

Maheu, J. i R. G. Werner (1935). «Lichénographie catalane des laves d’Olot (Espagne). Comparaison avec la flore calcaire du massif voisin de Puigsacalm». Revue Bryologie Lichénologie, 8(3-4): 194212.

Navàs, L. (1901). «El género Parmelia en España». Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1: 310-317. Madrid.

Mayrhofer, H. (1984). «Die saxicolen Arten der Flechtengattungen Rinodina und Rinodinella in der Alten Welt». J. Hattori Bot. Lab., 55: 327-343.

Mus, M. i J. M. Egea (1989). «Líquenes sobre rocas no calcáreas en la Serra Nord de Mallorca, Islas Baleares (España)». An. Biol. (Biol. veg. 4), 15: 115-129. Múrcia.

Navarro-Rosinés, P. i N. L. Hladun (1986). «Flora i vegetació liquènica dels gresos calcaris de Sanaüja (la Segarra, Catalunya)». Fol. Bot. Misc., 5: 29-42 p. Barcelona.

Navarro-Rosinés, P. i N. L. Hladun (1987). «Aportación al conocimiento de los hongos liquenícolas, liquenificados o no, en Catalunya». Actas VI Simp. Nac. Bot. Criptogàmica, p. 431-440. Granada.

Navás, L. (1903). «Líquenes del Montseny». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 3: 62-63. Barcelona.

Nylander, W. (1873). «Observata lichenologica in Pyrenaeis orientabilus». Bull. Soc. Linn. Normandie (Ser. 7), 2: 3-75.

Nylander, W. (1891). «Lichenes Pyrenaeorum observatis novis» Paul Schmidt, París. 103 p.

Olivier, H. (1901-1903). «Quelques lichens saxicoles des Pyrénées orientales, récoltés par le Dr. Goulard». Bull. Acad. Géogr. Bot., 10: 37-40, 133-135, 233-236; 11: 55-56, 335-337; 12: 175-178.

Poelt, J. (1958). «Über parasitische Flechten. II». Planta, 51: 288.

Rodà, F. (1979). «Epífitos y contaminación atmosférica en los alrededores de Sabadell (Catalunya)». Mediterránea, 3: 23-68. Alacant.

Skye, E. (1968). «Lichens and air pollution». A. Phytog. Suecica, 52.

Torrente, P. i J. M. Egea (1984). «Aportación al conocimiento de los líquenes epífitos del SE de España: Líquenes con Trentepohlia». Fol. Bot. Misc, 4: 81-89.

Walker, F. J. i P. W. James (1980). «A revised guide to microchemical techniques for the identification of lichen produets». Bull. Br. Lichen Soc. (Suppl.), 46: 13-29.

Wirth, V. i X. Llimona (1975). «Das Pertusarietum rupicolae un. nova, eine Silikatflechten Gesellschaft im Mittelmeerraum, mit Bemerkungen zur Taxonomie des Pertusaria pseudocorallina Formenkreis». Herzogia, 3: 335-346.