Cal·lionímids de la mar catalana: 1 dragó ver (Callionymus lyra), mascle (1a) i femella (1b), 2 dragó maculat (C. maculatus), mascle (2a) i femella (2b), 3 dragó banyut (C. risso), 4 dragó marbrat (C. reticulatus) i 5 dragó vermell (Synchiropus phaeton); no s’ha representat el dragó petit (Callionymus pusillus), amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant.
Carlos Moreno.
La família dels cal·lionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap amunt i un sol orifici nasal a cada costat del rostre; la boca és horitzontal i amb premaxil·lars protràctils, generalment amb una única filera de dents molt petites, que es limiten a l’extrem mandibular. El preopercle es prolonga cap enrere en forma d’espina angular forta que consta d’una, dues o tres puntes. Les obertures branquials són petites i reduïdes a uns orificis situats bastant amunt del cos; les membranes branquiostegals són soldades a l’istme. No tenen escates i la línia lateral és formada per porus. Tenen dues aletes dorsals, que poden ésser contigües, la primera formada per 3 o 4 espines més o menys llargues i flexibles i la segona proveïda de radis segmentats; l’aleta anal és de longitud similar a la de la segona dorsal i d’emplaçament oposat. Les pectorals són relativament àmplies i les ventrals, no gaire més grans, neixen més endavant i porten una espina i cinc radis segmentats. La caudal és gran, arrodonida i lanceolada. No tenen bufeta natatòria ni cecs pilòrics. Són peixos de petita mida, d’uns 10 cm de llargada (excepcionalment, fins a 40 cm), que solen mostrar un notable dimorfisme sexual; en aquest sentit els mascles tenen una papil·la genital. La majoria d’aquests peixos són de colors vistents, especialment els mascles, que, a més, són més grossos i tenen les aletes més desenvolupades. Viuen als fons fangosos o sorrencs, a fondàries que oscil·len entre les aigües somes i els 650 m. La fecundació és interna, però no es poden considerar vivípars o bé ovo-vivípars perquè la femella allibera els ous, que són pelàgics, després d’ésser fecundats. Es pesca amb els ormeigs habituals, sobretot amb arts de ròssec, però fonamentalment se’ls agafa alhora amb altres peixos de més interès comercial, atès el seu escàs valor econòmic. Aquesta família comprèn dos gèneres (Callionymus i Synchiropus) i sis espècies, totes pròpies del nostre litoral, bé que algunes són poc corrents.
El dragó ver (Callionymus lyra) és un peix assidu dels substrats de fang i sorra, entre els 50 i els 200 m de profunditat, de les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra, com també l’Atlàntic oriental, des de Noruega fins al Marroc, incloent-hi les illes Açores i les Canàries. En general arriba a fer entre 15 i 20 cm, però pot atènyer els 30. És d’un color groguenc fosc. Els mascles tenen les aletes molt altes i presenten taques i bandes blaves en el cos i les aletes dorsals; les femelles i els joves són de color de sorra, amb petites taques fosques. La fórmula de les aletes és D1 IV, D2 9 i A 9, i també tenen valor diagnòstic les 4 espines preoperculars. És carnívor i consumeix petits invertebrats, especialment poliquets i crustacis. Es reprodueix des del febrer fins a l’agost, i els mascles durant aquest temps es mostren molt agressius entre ells.
El dragó maculat (Callionymus maculatus) és més petit: no sobrepassa els 16 cm. Viu als fons fangosos, entre els 70 i els 500 m de profunditat, a les mars Mediterrània, Adriàtica i Egea, i a l’Atlàntic oriental ocupa des de les costes d’Islàndia i de Noruega fins al Marroc, on és més aviat escàs. La fórmula de les aletes és D1 IV, D2 8-9 i A 8-9, amb 4 espines preoperculars. Fresa durant la primavera i en general és molt semblant, biològicament parlant, al dragó ver.
El dragó petit (Callionymus pusillus) viu als fons soms de tipus sorrenc o de grava, a les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra, i, malgrat que també se l’ha vist al golf de Cadis, que geogràficament pertany a l’Atlàntic, per les seves característiques hidrogràfiques, s’adiu més a la zona mediterrània. Els mascles habitualment atenyen els 14 cm de llargària, mentre que les femelles no sobrepassen els 10 cm. La fórmula de les aletes és D1 IV, D2 6-7 i A 8-9. És de color gris o bru clar, però els mascles tenen bandes i taques molt visibles a tot el cos i a les aletes dorsals; les femelles són pàl·lides i tenen la primera dorsal fosca. Es reprodueix a l’estiu.
El dragó marbrat (Callionymus reticulatus) és un altre cal·lionímid de fons soms de sorra i grava que, tot i trobar-se a la Mediterrània occidental, és escàs al nostre litoral, fins al punt que només hi ha estat vist en una ocasió. A l’Atlàntic oriental, on també és rar, colonitza des d’Irlanda i la mar del Nord fins a les costes portugueses. El nombre de radis de les aletes és D1 IV, D2 10 i A 9, i té 3 espines preoperculars. El color és marró ataronjat amb 6 taques fosques al dors. La segona aleta dorsal dels mascles mostra una sèrie de taques fosques que alternen amb bandes verticals o obliqües de color blavós. Les femelles són d’un color més apagat. Es reprodueix per la primavera.
Sembla que el dragó banyut (Callionymus risso) és la més petita de totes les espècies d’aquesta família, ja que no sobrepassa els 8 cm de llargada. És de color gris groguenc, amb taques i bandes fosques. La primera aleta dorsal dels mascles presenta taques blanques i fosques, mentre que les femelles i els mascles joves només hi tenen taques negres. La fórmula de les aletes és D1 III, D2 8 i A 9. Es reprodueix per la primavera. Viu als fons tous compresos entre els 15 i els 150 m de profunditat, a les mars Mediterrània, Adriàtica, Egea i Negra; a l’Atlàntic oriental només ha estat citada en una sola localitat, tocant a les terres meridionals portugueses, precisament a Faro, que és una fracció de costa influïda per aigües de procedència mediterrània.
El dragó vermell (Synchiropus [= Callionymus] phaeton) fa entre 15 i 18 cm. Té el dors ataronjat o vermellós, amb taques verdoses. La primera aleta dorsal té una gran taca negra i el marge de l’aleta anal també és fosc. La fórmula de les aletes és D1 IV, D2 8-9 i A 8-9, i mostra dues espines al preopercle. Es reprodueix entre els mesos de juny i setembre. Viu sobre fons de fang, a partir dels 150 m fins als 500 m de profunditat, i constitueix un bon indicador de la presència de gamba (Aristeus antennatus). La seva distribució geogràfica comprèn l’Atlàntic oriental, des de les costes portugueses fins al golf de Guinea, incloent-hi les illes Açores. També es troba a la mar Mediterrània, l’Adriàtica i l’Egea.