Àrea de distribució del peix sol (Lepomis gibbosus, en ratllat) i de la perca americana (Micropterus salmoides, en verd) als Països Catalans.
Carto-Tec, original dels autors.
Els centràrquids formen una família de peixos exòtics, originaris de l’Amèrica del Nord, que coneixem a través de dues espècies que han estat introduïdes a les nostres aigües dolces i s’hi han estès àmpliament fins a fer-se uns elements ben populars de la nostra ictiofauna: la perca americana o «black bass» (Micropterus salmoides) i del peix sol (Lepomis gibbosus). Són peixos de cos alt i comprimit, que tenen l’aleta dorsal separada en dues porcions, una d’anterior sostinguda per uns 9 radis espinosos i una de posterior sostinguda per radis segmentats. Les aletes pelvianes es troben a l’altura de les pectorals i l’aleta anal presenta tres radis espinosos. A l’angle superior de Popercle hi ha una espina roma; d’altra banda, estan mancats de pseudobrànquia. La majoria d’espècies viuen als llacs de les zones temperades o als rius de curs lent i fons llimosos, amb molta vegetació. Són peixos de reproducció primerenca estival. Molts d’ells exhibeixen un comportament força peculiar.
El bonic peix sol (Lepomis gibbosus) és una espècie d’origen forani, que es troba actualment en expansió a les nostres aigües dolces. Sembla que, procedent d’Amèrica del Nord, va ésser introduït a França cap al final del segle passat, però no va penetrar a la península Ibèrica fins molt més tard. Depredador eficaç d’alevins i postes de peixos, la seva expansió posa en perill la nostra ictiofauna autòctona.
Josep M. Barres.
El peix sol (Lepomis gibbosus) és una espècie de mida petita, entre 8 i 15 cm (rarament sobrepassa els 20 cm a les nostres aigües), cos alt i comprimit lateralment, boca obliqua i petita i mandíbules sensiblement iguals, proveïdes de dents vomerianes i palatines; té les branquiospines molt voluminoses i tant l’os preopercular com l’opercular presenten escates. La línia lateral s’alça per sobre del nivell superior de l’ull i corre paral·lelament al dors, i en tota la seva llargària hi caben de 40 a 47 escates. El nombre de vèrtebres és de 29 o 30. Presenta una sola aleta dorsal amb dues regions molt ben diferenciades: l’espinosa i la segmentada. La fórmula de les aletes és D X+10-12, A III+ 10-11 i P 11-14. La coloració del cos és brillant i amb moltes irisacions: el dors, marró, té tonalitats verdes i blaves; els flancs es tornen gradualment més clars i tenen nombroses taques taronges iridescents; a la part posterior de l’opercle ressalta una taca vermella, de molta més intensitat en els mascles que no pas en les femelles. Viu en aigües lenítiques de fondària variable, en zones d’altitud baixa o mitjana. La reproducció té lloc durant els mesos de maig i juny. El mascle fa un niu petit entre la sorra i les plantes aquàtiques i, després que la femella hi deixa els ous (entre 500 i 6000, segons el pes de cada femella), vigila la posta durant un cert temps, fins i tot després d’haver nascut alguns alevins (els ous es desclouen al cap de 3 o 5 dies). Assoleix la maduresa sexual a dos o tres anys i pot arribar a viure uns 9 anys. S’alimenta d’insectes aquàtics, crustacis i petits peixos. Aquesta espècie es troba introduïda en diferents conques catalanes (el Fluvià, la Muga, el Daró, l’estany de Banyoles), on actua com un depredador poc desitjable per a la nostra fauna autòctona.
Un altre gran depredador introduït per l’home a les nostres aigües dolces, pel seu interès esportiu, és la perca americana (Micropterus salmoides), també d’origen nord-americà.
Josep M. Barres.
La perca americana (Micropterus salmoides) és una espècie de mida mitjana (entre 20 i 40 cm), bé que excepcionalment pot arribar fins als 70 o 80 cm. El cos s’allunya de la morfologia típica dels centràrquids perquè és més allargat i no tan alt. La boca, llarga i obliqua, té la mandíbula inferior prominent i sobresortint respecte a la superior i presenta dentició mandibular, vomeriana i palatina. L’opercle és revestit d’escates i acaba en una espina menuda. A la línia lateral hi ha de 63 a 69 escates i el nombre de vèrtebres és de 32. La fórmula de les aletes és: D IX-XI+11-13, A III+10-12, V 11-13, P 14-15 i C 17. La coloració del cos és verdosa amb reflexos argentins i tonalitats bronzines; en canvi, el ventre és blanc o groguenc; el cos és travessat longitudinalment per una banda negra de vores no ben definides i també presenta algunes taques fosques. Destaca l’iris de l’ull, que és de color taronja o groc. Viu tant als estanys com a les llacunes i les zones calmes, especialment als cursos mitjà i baix dels rius, que solament abandona durant l’època de reproducció, que és de març a juliol, per fer la posta en aigües relativament més somes. La femella pon els ous (entre 500 i 3000) en un niu excavat i protegit pel mascle. Assoleix la maduració sexual a 3 o 4 anys. És una espècie típicament carnívora (s’alimenta bàsicament de peixos, insectes i crustacis) i un gran depredador, per la qual cosa constitueix un perill per a la ictiofauna autòctona. Als Països Catalans es troba àmpliament distribuïda per la majoria de conques mediterrànies, especialment als embassaments.