El trotllo negre (Centrolophus niger), un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult. Com el trotllo ovalat (Schedophilus ovalis), s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants.
Domènec Lloris.
La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat. Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus. La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix rectilínia per sobre de l’aleta anal i les seves escates tubiformes s’estenen fins al peduncle caudal. El perfil del cap és arrodonit, i el rostre obtús i més llarg que el diàmetre ocular. El preopercle no presenta gaires denticulacions i l’opercle és prim, fràgil i proveït de dues espines dèbils, poc aparents. La boca, relativament gran, consta d’una filera de dents petites i còniques a ambdues mandíbules. En aquests peixos, l’aleta dorsal és única i contínua, armada amb un nombre de 6 a 10 espines i de 18 a 33 radis tous. L’aleta anal és formada per tres espines i de 16 a 24 radis tous; la caudal és ampla i lleugerament fesa. La coloració general que ofereixen els centrolòfids és verda fosca, grisa o marró, però també poden presentar bandes o vermiculacions ombrejades en disposició vertical o horitzontal, segons els casos; els ulls sovint són daurats. Són peixos de mida entre petita i mitjana, de 20 a 120 cm de llargada, d’hàbits epipelàgics o bé mesopelàgics. Els individus joves s’associen als organismes flotants com ara meduses (cas del gènere Schedophilus), a les moles de peixos o a objectes flotants (cas del gènere Hyperoglyphe). Algunes espècies viuen a les grans profunditats dels congostos submarins, i és per això que hom les pot capturar amb palangres de fons o amb arts de ròssec. S’alimenten de crustacis, tunicats i peixos petits. La carn és bona i apreciada, però rarament és comercialitzada. A la nostra mar només s’han registrat dues espècies.
El trotllo negre (Centrolophus niger) assoleix una llargada màxima de 120 cm, però normalment no sobrepasa els 90 cm. La fórmula dels radis és D IV-V+32-37, A III+20-23 i P 19-22. Es reprodueix a la tardor i part de l’hivern, i s’alimenta de peixos petits, cefalòpodes, crustacis pelàgics i altres animals planctònics. És de costums epipelàgics en l’estadi juvenil i mesopelàgics en l’estadi adult. Es presenta a les costes ibèriques de la Mediterrània occidental i de l’Adriàtica. A l’Atlàntic oriental colonitza des d’Irlanda i la mar del Nord, fins a les costes marroquines i de les Açores i Madeira. També hi ha registres a Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i el Pacífic oriental. A l’Atlàntic occidental ocupa des de Terranova fins a Nova York. Als llocs on és abundant es comercialitza fresc, congelat o s’empra en la fabricació de farina de peix.
El trotllo ovalat (Schedophilus ovalis) mai no sobrepassa els 100 cm de llargada i generalment en fa 60. A l’aleta dorsal té de 6 a 8 radis espinosos i de 30 a 32 de segmentats. S’alimenta de tunicats (Pyrosoma, etc.), peixos i cefalòpodes. La reproducció té lloc durant la primavera. Sembla que mostra una preferència per les aigües més profundes, entre els 80 i els 240 m. Els joves, que són d’hàbits epipelàgics, s’associen a les meduses pelàgiques i als sifonòfors. Colonitza la Mediterrània oriental i occidental, i a l’Atlàntic oriental s’allunya de les costes continentals i es troba a les rodalies de les illes Açores, Madeira i Canàries; també ha estat registrat al vessant occidental (Bermudes), on la seva presència és rara. Es comercialitza fresc o bé congelat.