La inconfusible cinta (Cepola macrophthalma) és l’única espècie de la seva família a les nostres mars. Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes.
Aisa.
La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta. Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide. Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte caniniforme a cadascuna de les mandíbules. Tant l’aleta dorsal com l’anal són baixes, molt llargues i conflueixen en la caudal, que és molt petita; les pectorals i les ventrals són reduïdes.
A les nostres costes sols n’hi tenim una espècie, anomenada cinta (Cepola macrophthalma [= C. rubescens]), que no sol excedir els 40 cm de llarg (bé que pot atènyer els 70 cm) i té el dors d’un vermell viu i el ventre groguenc o rosat, amb les aletes dorsal i anal groc taronja, i amb una taca vermella entre el cinquè i el desè radi de la primera. La seva aleta dorsal, que s’origina davant la vertical que passa per l’angle posterior de l’opercle, té els tres primers radis simples i la resta (entre 64 i 66), segmentats. L’aleta anal, que té de 56 a 62 radis, s’origina a l’altura del novè radi de la dorsal i és separada de l’extrem del rostre per una llargada doble a la cefàlica. Viu aïllada o bé en petits grups a la Mediterrània occidental, i també a la mar Negra. A l’Atlàntic oriental pot capturar-se des de les illes Britàniques fins a Mauritània, on la seva presència més aviat té un caràcter ocasional. Prefereix els fons d’herbassars entre els 30 i els 100 m de fondària, o bé substrats tous de sorra i fang fins als 200 m, a la plataforma continental; en aquest darrer cas es captura amb arts de ròssec bentònics. Els individus joves solen trobar-se molt a prop de la superfície. La seva carn, que es comercialitza fresca, és bona però no excessivament apreciada, sobretot pel fet d’ésser escassa. És per això que, bàsicament, s’utilitza en l’elaboració de brous mariners. És un peix carnívor, que es nodreix preferentment de petits crustacis (larves de decàpodes, copèpodes, amfípodes i eufausiacis) i de quetògnats (Sagitta).