L’anomenada bavosa argentada (Clinitrachus argentatus).
Índex
Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós (simples). Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca. Les dents són còniques i fixes, no mòbils. Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives. D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames. A la ictiofauna mediterrània només n’hi ha un gènere, amb una única espècie.
L’únic clínid de les nostres aigües, d’una família predominantment tropical, és l’anomenada bavosa argentada (Clinitrachus argentatus), una petita espècie litoral que comparteix els hàbitats amb les altres bavoses, blènnids i tripterígids, però que es fa difícil de veure, amagada com s’està entre les fanerògames dels fons tous (a dalt). El dibuix (a baix) permet de remarcar la forma i la posició de les aletes, la línia lateral i la posició dels curts apèndixs cefàlics.
Carlos Moreno
L’anomenada bavosa argentada (Clinitrachus [= Cristiceps] argentatus) sembla que tingui la pell nua, perquè té les escates petites i molt clavades a l’epidermis. És un peix petit, que fa entre 8 i 10 cm, i el cap, també petit i amb un musell molt agut, té una boca terminal de llavis carnosos i dents petites (biseriades al davant i uniseriades al darrere) i uns apèndixs cefàlics molt curts. La línia lateral és molt visible. Els tres primers radis de l’aleta dorsal formen una petita aleta i la resta són tots de la mateixa alçada i estan units per una membrana que enllaça amb el peduncle caudal. L’aleta anal és llarga i unida a la cua, les pectorals són grans i les ventrals reduïdes. Els radis centrals de l’aleta caudal estan molt separats en contraposició amb els laterals, gairebé soldats. La fórmula de les aletes és D1 III, D2 XXV-XXVIII+3-4, A II+18-20, V 2, P 9-10 i C 10. La coloració és força críptica i variable, de verda a bruna, groga i, fins i tot, negra; als flancs hi ha unes taques grans argentines, amb punts i ratlles del mateix color que el cos, i les aletes imparelles presenten línies verticals fosques. Viu al litoral, a les zones d’esculls i a poca fondària, sempre als alguers de zostera i posidònia. És un peix difícil de veure perquè es desplaça amb les aletes ventrals, mig confós entre la vegetació i les ombres de les tiges. Es reprodueix d’abril a juny i les femelles fan la fresa sobre les algues rodofícies. Els ous, d’1,7 mm, tenen filaments d’1 mm per a unir-se entre ells i formar grups. Diverses femelles fan la fresa al mateix lloc i el mascle fecunda els ous, a més de vigilar-los, si bé no pot dir-se que hi hagi un veritable niu. Passats uns 10 o 12 dies surten les larves, de vida bentònica. Aquesta espècie és carnívora i es nodreix dels petits organismes que viuen a les algues, de petits crustacis, mol·luscs, poliquets i equinoderms, que captura activament. Es distribueix per tota la Mediterrània occidental i central, l’Adriàtica i l’Atlàntic, des de Portugal fins al Marroc. Es tracta d’una espècie bastant comuna, però difícil d’observar i de capturar.