Els corifènids: llampugues

La llampuga vera (Coryphaena hippurus), representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda (C. equiselis), ja que pot arribar a fer 2 m. De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica.

Carlos Moreno.

La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars. Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de comptabilitzar. Les dents, petites, es disposen en carda i també revesteixen la llengua. L’aleta dorsal és única i molt llarga, en contraposició de l’anal, que és més petita però també formada exclusivament per radis tous. Les aletes pectorals són curtes i de tendència falciforme, de la mateixa mida o més petites que les ventrals, i la caudal acaba en forma de forqueta. Són peixos d’hàbits pelàgics, erràtics o migradors, sobradament preparats per a practicar una natació ràpida i prolongada. Són força voraços i s’apleguen en petites moles per a caçar els peixos voladors (exocètids), que constitueixen la seva presa principal, malgrat que també aprecien els crustacis i els cefalòpodes. Tenen el costum d’arrecerar-se sota els objectes flotants i per això se’ls pot atreure amb boies de suro o d’altres artefactes, per tal de capturarlos posteriorment amb els arts d’encerclament, anomenats llampugueres a les Balears. Segons sembla, l’època de reproducció és a la primavera i a l’estiu.

A les aigües del litoral català hi ha les dues úniques espècies que integren la família, i ambdues gaudeixen d’una àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial, que solament exceptua les regions fredes. Aquestes dues espècies són la llampuga vera (Coryphaena hippurus) i la llampuga borda (C. equiselis). Són peixos grossos, però mentre que la primera pot arribar a fer 2 m (en general en fa 1), la llampuga borda no sobrepassa els 75 cm, i generalment no en fa més de 50. La llampuga vera té el dors d’un color verd blavós lluent i les aletes pelvianes negres; té entre 58 i 66 radis a l’aleta dorsal, entre 25 i 30 a l’aleta anal, i més de 200 escates a la línia lateral. En canvi, la llampuga borda (Coryphaena equiselis) és d’un gris blavós o argentat, que es fa més apagat quan l’animal és mort, i té la fórmula radial diferent (D 52-59, A 23-29). La carn d’aquestes dues espècies és comestible i força apreciada per la seva qualitat. Generalment es comercialitza fresca.