Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants. Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral. En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats. Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons.
Els dactiloptèrids
Domènec Lloris.
Tenen un cos allargat i cobert de petites escates fortes i rugoses. El dors i els flancs cefàlics es troben enterament cuirassats per uns ossos dèrmics que es prolonguen cap enrere mitjançant una sèrie d’espines llargues, dues a cada costat: l’una sobre el dors i l’altra sobre l’opercle; d’altra banda, mostren dues quilles a l’extrem distal del peduncle caudal. Els ulls són grossos i circulars. Les dues aletes dorsals són formades per espines i radis tous. Les pectorals consten d’una porció anterior i una de posterior, l’anterior, d’una llargada aproximada a la cefàlica, queda constituïda per sis radis que formen un lòbul estret i falciforme, mentre que la posterior ofereix un aspecte alat i unes dimensions considerables pel que fa a la seva amplada i llargada; abans es creia que tenien la capacitat de planar, com ho fan els peixos voladors, però, de fet, fan servir aquestes grans aletes per a confondre els depredadors i també com una part del seu comportament reproductor. L’aleta anal és curta i nomes formada per radis tous. Les ventrals són de posició toràcica i la caudal posseeix l’extrem posterior arrodonit en els joves i esdevé escotat en la fase adulta.
L’anomenat xoriguer (Cephalacanthus [= Dactylopterus] volitans) és l’únic dactiloptèrid que viu a les nostres costes. En aquesta espècie, la primera aleta dorsal presenta dues espines lliures i quatre d’unides per una membrana interradial; la segona, és armada amb una espina anterior i vuit radis tous; l’aleta anal és curta i té sis radis, i la part anterior de les pectorals és proveïda de 6 radis i la posterior de 28 a 30. La coloració del cos és bruna o rosàcia, amb petites taques blavoses, però les aletes pectorals són blaves, pigallades d’ocels clars amb l’entorn fosc, i tant la mucosa bucal com les cambres branquials són de coloració ataronjada. Els individus joves es distingeixen notablement dels adults perquè tenen els ulls més grossos i els fiblons suprascapulars i els preoperculars desmesuradament llargs; però, a més, tenen tots els radis de la primera aleta dorsal units per membranes, la caudal cuneiforme i unes aletes pectorals molt petites, que poden ésser senceres o amb el lòbul anterior a penes diferenciat. La llargada màxima que assoleix aquesta espècie és de 50 cm. És coneguda la seva particularitat d’emetre una mena de ronc en dilatar i comprimir alternativament la regió cefalotoràcica, so que es pot reproduir artificialment movent els fiblons preoperculars, com si es tractés d’una manxa. És un peix d’hàbits bentònics i prefereix els substrats arenosos o fangosos compresos entre els 10 i els 30 m de profundidat. Es nodreix de petits crustacis i d’altres invertebrats del llim o la sorra del fons; la captura de les preses va acompanyada d’exploracions tàctils que efectua removent el fons amb els lòbuls falciformes de les aletes pectorals. La fresa, amb ous de forma el·lipsoidal, és de juny a juliol. Gaudeix d’una àmplia distribució geogràfica. Al vessant occidental de l’Atlàntic colonitza des del cap Cod (península del Labrador) fins a l’Argentina i, a l’oriental, des de Portugal fins a Angola; també es troba a les cubetes oriental i occidental de la Mediterrània. Es pesca mitjançant ormeigs artesanals i amb diversos arts de ròssec.