La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls coral·lins de les mars tropicals. Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro. Les maxil·les, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units. D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior. Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes. Presenten una aleta dorsal única i constituïda per 9 radis, el primer dels quals és rudimentari. A la Mediterrània només en viu una espècie.
El peix lloro (Sparisoma [= Scarus] cretense), presenta un cos oval, de cap llarg i peduncle caudal alt i comprimit. Pot arribar a fer uns 40 cm com a màxim. Les escates, ben visibles, grans i cicloides, es disposen en una renglera a les galtes, i n’hi ha 4 o 5 de predorsals. La boca és petita i consta d’una placa dental superior, que queda enclosa dins la inferior, quan el peix tanca la boca. Els ossos faringis superiors són proveïts de dents fortes i els inferiors tenen les dents disposades en forma de mosaic. L’aleta dorsal és única, l’anal és ben desenvolupada i la caudal té tota la base coberta d’escates (la fórmula és D VIII-X+10, A III+9-10, P 12 i V I+5). A la línia lateral hi ha de 23 a 25 escates. Mostra dicromatisme sexual permanent: el mascle és gris o gris verdós, amb una taca negra o marró darrere l’opercle, prop de l’aleta pectoral; la femella, de colors més vius, és vermella o rosada i presenta una taca, ben groga, a dalt de la cua i una altra gran taca grisa des de l’ull fins als primers radis de l’aleta dorsal, que baixa per sota les aletes pectorals i es fa groga a l’opercle, davant l’aleta pectoral. Forma grups de 3 o 4 individus a les zones d’escullera, als alguers de posidònia i als fons sorrencs de menys de 50 m de profunditat. Es reprodueix d’agost a octubre, i fa una posta pelàgica, amb ous esfèrics, que contenen una gota d’oli que els fa flotar. El adults generalment fan uns 30 cm, però bé poden assolir els 50 cm i fins 2 kg de pes. S’alimenten d’algues incrustants, crustacis i mol·luscs, que arrenquen amb el musell i que poden trinxar valent-se de les dents faríngies. Aquesta espècie apareix tant a la Mediterrània oriental i meridional com a l’Atlàntic, des de Portugal fins al Senegal, però és més aviat escassa al nostre litoral; els registres que en tenim procedeixen sobretot de les Balears.