Els espais naturals dels Països Catalans. Introducció

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià.

IGA, original dels autors

A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar. I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important. Amb tot, els elements de caràcter natural encara són predominants en molts indrets, i l'interès biològic i paisatgístic de moltes zones, fins i tot d'algunes intensament transformades, pot ser molt elevat. Així, doncs, en països del nostre àmbit és habitual referir-se a aquestes zones amb el terme d'espais naturals, clarament diferenciats dels espais marcadament humanitzats, com són les àrees urbanes i industrials, i també les zones dedicades a pràctiques agrícoles poc compatibles amb l'existència de comunitats biològiques d'una certa complexitat i interès.

Tampoc és senzill fer la selecció dels espais a considerar. En aquest cas, tot i no haver pretès fer un catàleg complet, dels espais naturals dels Països Catalans, aquí s'ha volgut que la llista d'espais inclosos fos extensa i representativa de la diversitat que caracteritza el nostre medi natural. I en tot cas, que no faltés cap dels espais que, força majoritàriament, són considerats més importants per les riqueses naturals que acullen o pel seu bon estat de conservació, ni tampoc cap d'aquells que, per un motiu o altre, resulten més coneguts entre la població.

Localització dels espais naturals dels Pirineus i els Pre-pirineus.

IGA, original dels autors

Localització dels espais naturals del sistema litoral català.

IGA, original dels autors

Igualment discutible pot ser la delimitació física dels espais que s'inclouen, especialment quan resulta més dubtós el fet de plantejar-se si diversos sectors veïns haurien de ser considerats com a espais naturals separats, tot i la relació que els uneix, o si seria millor tractar-los com a unitats més o menys diferenciades que conformen un sol espai natural. Cal dir que en aquesta obra, en general, hi predomina la tendència a considerar com un sol espai natural les entitats geogràfiques i ambientals ben definides i d'una certa extensió, tot i que sovint estan formades per diversos segments amb característiques ben diferenciades.

Localització dels espais naturals de la Depressió de l’Ebre.

IGA, original dels autors

Localització dels espais naturals del sistema transversal.

IGA, original dels autors

Molt sovint, els espais naturals considerats inclouen zones que gaudeixen de protecció oficial, com poden ser reserves o parcs naturals. Rarament, però, les superfícies protegides comprenen tot l'espai natural de què formen part, sense que això vulgui dir que les zones excloses estiguin mancades d'interès. És per això que en el tractament dels espais naturals que es fa en aquest llibre es considera la seva extensió global, per la qual cosa poques vegades la delimitació coincideix plenament amb la de les zones protegides en qüestió.

Localització dels espais naturals del Sistema Bètic.

IGA, original dels autors

Localització dels espais naturals del Sistema Ibèric.

IGA, original dels autors

Dels molts sistemes possibles per a ordenar els espais naturals a tractar, aquí s'ha optat per agrupar-los en unitats geogràfiques ben definides, i dins de cada una anar seguint un ordre espacial lògic, en general de nord a sud i d'oest a est. Concretament, els deu blocs en què s'ha dividit el territori són: el litoral català i valencià, Pirineus i Pre-pirineus, Sistema Litoral Català, sistema transversal, Depressió de l'Ebre, Sistema Ibèric, Sistema Bètic, Mallorca, Menorca i les Pitiüses (Eivissa i Formentera). Deu mapes que corresponen respectivament a cadascuna d'aquestes regions permeten situar geogràficament els diferents espais naturals.

Els espais inclosos dins de cada una de les deu unitats que acabem de definir poden ser descrits amb dos nivells diferents d'extensió i profunditat. L'esquema básic seguit en la descripció de cadascun dels espais es manté, amb poques variacions, al llarg de tota l'obra. En primer lloc es fa una petita introducció que explica les principals característiques físiques de l'àrea: la localització, la delimitació i les parts que la integren, i també els trets geològics i climàtics més notables. Els dos apartats següents fan referència, respectivament, a la vegetació i a la fauna, i tenen una estructura similar. Amb gran diferència, són les anomenades plantes superiors i la fauna vertebrada —els grups d'éssers vivents més ben estudiats arreu— els que reben una atenció més gran. Pel que fa als altres gups taxonòmics, la falta d'informació específica per a cada espai concret, i també, en el cas dels invertebrats, la seva extraordinària diversitat, dificulten la realització d'un tractament relativament exhaustiu. En les dues seccions que acabem d'esmentar es posa una particular atenció a les espècies o comunitats d'especial raresa, d'elevat interès biogeogràfic o conservacionista, o que tenen una significació important en tant que són representatives d'ambients peculiars o indicadores d'unes bones condicions del medi.

Localització dels espais naturals de Menorca i de les Pitiüses.

IGA, original dels autors

Localització dels espais naturals de Mallorca.

IGA, original dels autors

Finalment, quan procedeix, un requadre engloba dos apartats ben diferenciats de la resta del text. El primer, amb el títol «Estat de conservació», es refereix a la situació de l'espai en qüestió pel que fa a la seva conservació, amb particular atenció quan aquesta és problemàtica. Aquest aspecte és sovint molt canviant, i, per aquest motiu, hom ha tendit a emmarcar-lo dins un context ampli per tal que el text no tingués una validesa molt efímera; tot i així, algunes vegades també hi són assenyalats esdeveniments recents o amenaces imminents que afecten de manera especialment important les diferents àrees. També reben atenció les principals iniciatives conservacionistes que s'hi han donat i que en molts casos han conduït a la seva protecció efectiva. Els processos històrics esdevinguts en un determinat espai, com poden ser canvis notables en el medi, o vicissituds prèvies o posteriors a la seva protecció, també poden ser comentats de forma resumida.

El segon apartat inclòs en el requadre, anomenat «Consells per al visitant», recull indicacions i recomanacions amb vista a una possible visita a l'espai natural. Aquest aspecte és nou dins la Història Natural dels Països Catalans, ja que la informació que s'hi dóna no va dirigida a la divulgació de coneixements teòrics, sinó a facilitar al lector el contacte directe amb els espais naturals que hom ha tractat; tot i així, no s'ha pretès fer una guia detallada, sinó un complement pràctic de les descripcions dels espais naturals que es fan en els textos generals.

A continuació es facilita una llista dels espais protegits per les diferents administracions dels Països Catalans en el moment de publicació d'aquest llibre (1992). Per motius de claredat, en els casos en què una mateixa àrea és afectada simultàniament per dues figures legals de protecció (una Reserva Natural Integral, inclosa dins un Parc Natural, etc), hom ha cregut més convenient d'indicar només la de major abast territorial.